Joan Benet
Rodríguez i Manzanares
Reino de Valencia (España) |
Ser tu mateix
(Jotabé decasílap)
Res importa el color de la pell.
Tampoc importa ser jove o vell.
No cal ser més sabut que ningú
ni ser més flexible que el bambú,
ni fer comentari inoportú...
puix cadascú sempre és cadascú.
I tots hem d'estar contents en ser
lo que en trellat som, i no voler
ser com és este o com aquell.
I estar molt orgullós de ser tu
i fer en trellat, lo que has de fer.
Real Senyera
(Jotabé)
Flameja en l'aire la nostra Senyera
regina i, ¡bella llum de primavera!
Flameja nostra ensenya gloriosa,
onejant al sol i al vent orgullosa,
els tres colors que la fan tan fermosa...
El roig, bell com una flor primorosa.
El groc, com el més fermós clarejar.
I el blau, com el cel... com la blava mar.
Flameja en mon cor la meua bandera
que a la meua ànima eleva gojosa
i que sempre i per a sempre, he de amar.
Al nostre amic Vicent
(Jotabé)
Volgut amic Vicent Beltran Real,
bon valencianiste sense igual.
Del nostre Grup d'Acció, President,
des del qual sempre has lluitat de valent
defenent al nostre Regne de gent
que ho maltracta i ho ferix malament.
¿Per qué has degut de fer este camí
en tants malparits que hi ha per ahí?
El teu recort serà sempre immortal
en els nostres cors, bon amic Vicent.
Descansa en els molls núvols per coixí.
A la Mare de Deu dels Desamparats
(Jotabé eneasílap)
Benvolguda Geperudeta
Mare d'esta bella terreta,
a on per tu relluïx la mar
i les flors en tot clarejar
te brinden el seu esclatar
en perfums d'aromes sens par,
puix eres Mare i Capitana
d'esta terra valenciana.
Bonica i volguda Mareta
hui te regale este cantar
que a la teua image engalana.
Refugi dels desamparats,
bell ampar dels necessitats
que a tu, en gran devoció,
tota plena d'emoció,
te dediquem esta cançó
i una immensa adoració.
Puix eres mare i gran senyora
d'este, el teu poble que t'adora
i te resem agenollats
una fermosa oració
com la més bonica dolora.
La meua ànima de goig plena,
vol realisar-te una ofrena
que és més valiosa que l'or
i molt més bella que una flor,
puix és el meu més gran tesor...
¡Mare! Te regale el meu cor.
Un cor que tan sols viu per tu
i que t'ama com a ningú.
I que vol llevar-te la pena
oferint-te per al teu plor
un mocador de bell tissú.
Tens careta de porcelana.
¡Volguda Mare i sobirana!
D'un poble que en fruïció,
i en total veneració
en el trasllat, en provessó
t'ama i canta des del balcó.
I la campana en lo alt repica
en vore ta cara bonica.
Bella Mare valenciana,
tots demanem el teu perdó
que nostra ànima purifica.
De Valéncia eres Patrona,
¡i tots estem d'enhorabona!
Puix a este poble has beneït
i de bondat mos has farcit.
I el poble en un crit emblavit
per sempre t'ho hem agraït.
Puix el Regne Valencià
camina de la teua mà,
davall de la teua corona,
portant-te dins del nostre pit
des del ric, fins a l'hortolà.
Ai Mareta del meu amor
hui te vullc dir sense rubor
que volguera ser Jesuset
i en els teus braços qual chiquet
de tot mal sempre estar cobert...
pero sols soc Joan Benet
Un home que esta poesia
te dedica en gran alegria.
¡Mare!, soc sols un pecador
que t'ofrena este bell beset
en tot respecte i cortesia.
Chilleu germans
Valencians tots a una veu
que vixca la Mare de Deu.
A l'immaculada, capitana de
l'Infanteria
(Jotabém)
En un pedestal de lluna
bella i pura com ninguna,
està la Mare de Deu
blanca com la blanca neu,
que des del meu cor conreu
puix mon cor és tan sol seu.
Un cor farcit d'alegria
i que t'entrega a porfia
el meu amor i fortuna,
fent que te diga a ple lleu
que eres el meu cor i guia.
Bella patrona d'Espanya
de la mar a la montanya.
Des de la terra al cel blau.
Des del cuc fins al bou brau.
Fes que sempre estem en pau
junt a la llar o en la cau.
Som l'Espanya marinera
industrial, ganadera,
del palau a la cabanya
quines amem ton mant blau
i el perdó teu sempre espera.
Eres fidel capitana
i màxima sobirana
de la nostra infanteria,
cos que per tu donaria
fins la vida, i moriria
per tu, volguda Maria.
I en gran orgull ho he de dir
sentint el meu cor glatir.
Puix soc de fe cristiana.
I soc de l'infanteria.
I per tu sabré morir.
Mare de Deu amantíssima
volguda Verge Puríssima.
Tens en les teues entranyes
al rei de rics i cabanyes
que pariràs entre canyes
en dolor, amor i ganyes.
Al teu fill, ¡Eterna Glòria!
I a tu Maria en eufòria
de manera sentidíssima
per a que mai no m'estranyes
t'alce esta jaculatòria.
¡Ai Desamparats!
(Jotabé)
¡Ai Desamparats, quina maravella!
Ser nóvio de la dòna més bella.
De la persona de virtut més pura.
De la més preciosa criatura,
d'ampla cadera i esvelta figura...
Perfilant una sucosa cintura
que és la causant de la meua follia.
Que són les meues pena i alegria.
Que l'ànim m'esclata qual canterella
i me fa perdre l'esme i la cordura...
i dir-te amor... que per tu, moriria.
Amor meu
(Jotabém)
Com una blanca coloma
de subtil i bella ploma,
és ma fermosa deesa,
dolça com una princesa
de màgics ulls blau turquesa,
que em regalen la promesa
de ser sempre presentalla,
del meu costat més canalla,
en la seua dolça aroma
que sempre mantindrà encesa
la llum de nostra rialla.
Bella flor de joventut,
suau com el més suau vellut,
relluent com un clar dia
ple d'amor i d'alegria,
sobreeixint de simpatia
tota llum i bledania.
I eixa gràcil lluentor
del rosat del seu rubor
que yo per sempre he volgut
i que el meu cor ompliria
poc a poc del teu amor.
¡Cóm fruïxc este moment!
Este llépol aliment
que se m'ha quedat clavat
en mon cel d'enamorat,
i el meu cor has inflamat,
fent-me sentir molt mimat.
I per a tota la vida
t'amaré sense cap mida.
Puix el teu embruixament
a ma vida ha allumenat...
i amar-te és l'única eixida.
La meua mar
(Jotabém heptasílap)
Sempre he volgut anar
ad eixa blava mar
que quan era chiquet,
siga en roba o nuet,
fruïa qual joguet
donant-me un bell beset
les ones en ma pell,
fermós com un clavell.
El bes que em fa tornar,
siga en calor o en fret
fins que muiga de vell.
Natura
(Jotabém)
En el meu cor, la natura,
de la manera més pura,
sense voler ha aniuat,
com ho fa l'enamorat
en l'ànima de l'amat,
que en l'esperit enchisat,
acaronant-li l'orella
dolç li diu a sa parella
esgolant-se en sa llisura,
que és l'amor ensomiat
i la persona més bella.
La natura en esplendor
quan arriba la calor,
se vist d'amor, llum i blau,
convidant a eixir del cau
a la rabosa i a l'au,
respirant eixa gran pau
que els inunda els cors de vida,
i en la seua pell brunyida
relluïx en lluentor,
com un vellut bell i suau
un gran amor sense mida.
¡Ai verda naturalea
d'incalculable bellea!
¡Cóm m'agrada passejar
en el mont o vora mar!
Les belles flors olorar
o al teu voltant descansar,
respirant el teu aroma,
tranquil qual vol de coloma
que ple de blanca purea
i tendre qual verp amar
em fa que agarre la ploma
i escriure't este poema
per ta gran bellea extrema
puix eres sols poesia,
verdor, amor i harmonia,
fermosa llum i alegria...
i d'esta vida ambrosia
que tant amem els poetes
les flors i les oronetes
on no existix cap problema
i la llum que et banya el dia
en ma pell em fa aconetes.
Quan dega morir
(Jotabém)
Amics, quan dega morir,
el meu ataüt cobrir
en nostra Real Senyera.
¡En el blau en capçalera!
I eixa corona enchisera...
que és perfum de primavera.
Son passat esplendorós,
és son futur gloriós.
El somi etern vullc dormir
junt al blau de la bandera,
que en mon cor, guarde celós.
Riuada de Valéncia 1957
(Jotabé)
En Valéncia plovia i plovia.
¡Qué mal presentiment! Mon pare dia.
Quan de sobte s'escoltà en la lluntea,
una ona com una immensa marea.
En vore-la, la por en gran fermea
es clavà en els cors en gran rapidea.
Molts carrers en l'aigua fins al balcó...
i en ells, la mort i la destrucció.
En aigua Valéncia sucumbia...
I els valencians, sens gastar perea
eixiren de la desolació.
Valéncia i valencià
(Jotabé)
És Valéncia la llum de ma vida
i el bàlsem que em cura tota ferida.
Fent que els meus dies siguen molt gojosos,
i com els d'un artiste, “glamorosos”.
Enchisat pels monuments grandiosos
que nos parlen de dies gloriosos.
Mes, qual dòna sobreixent de bellea,
a tots nos la regala en gentilea...
I a fruir de són perfum nos convida
baix el sol i eixos besets amorosos
que la mar li regala en gran tendrea.
I la dolça llengua valenciana
és nostra llengua mare, ¡com Deu mana!
Sent més dolça que la mel de romer,
i fina olor a flor del taronger.
I vos he de dir que és tot un plaer
parlar-la en la casa i en el carrer,
puix té matisos de reina i senyora
i aromes de sultana evocadora.
I per tota la seua pell emana
suau, per al fill i per a l'estranger
una dolçor que a tots nos enamora.
Sempre GAV
(Jotabém)
Tenim un grup collonut
històric i benvolgut,
el nostre Grup d'Acció,
que en força i convicció
sempre ha lluitat a montó
contra el panca i el bacó.
Flor de valenciania
que allumena nit i dia.
En ell eres benvingut,
i a Valéncia en cotó
en el cor du en alegria.
Valéncia, dònes i amics
(Jotabé)
Valéncia, terra de fum i traques,
de belles dònes i altives barraques,
de fèrtil horta i fermosos jardins,
ya siguen de Mislata o torrentins.
D'amics entranyables i de bons vins,
que trau de mosatros els paladins,
que en bona festa tornem un sopar,
ya siga en casa o siga en El Palmar.
Sabent fruir dels llavis com tomaques,
de la dòna que estova els teus coixins,
i sempre en tu ha gojat del verp amar. |
