Des de fa un temps, la RACV està rebent un “acossament i derrocament” per part del seu nou decà Federico Martínez Roda, el qual està totalment entregat en els braços de la catalanista AVL que a dia de hui presidix Ramon Ferrer, persona que fa uns anys defenia a capa i espasa la llengua valenciana i la seua singularitat, i ara a soles mira i postula per l'unitat de les llengües valenciana i catalana, tenint en conte que esta catalanista associació en els últims dies s'ha decantat públicament pel IEC (Instituts d'Estudis Catalans), dient que aposten per colaborar en ells, encara que tots sabem que era aixina des d'un principi.
Ramon Ferrer sabrà a qué és degut el seu canvi de pensar i actitut.
Pero lo que sí podem intuir, és que el pensar i l'actitut de Martínez Roda és vendre la RACV per sancer al catalanisme, puix d'esta manera la Secció de Llengua i Lliteratura, liderada per Voro López, estaria en mans del catalanisme, i en allò l'entitat que normalisa la llengua valenciana i que d'ella emanà la gramàtica del valencià modern, passaria a ser a soles un mer instrument del catalanisme.
Per ad allò Martínez Roda, ha fet lo que segurament ningú haguérem pogut imaginar, ha assumit el control de la Secció de Llengua i Lliteratura de la RACV, i ha “tirat” ad alguns dels acadèmics i agregats colaboradors. ¡Qui molesta, fòra!
Pero en lo que Martínez Roda no contava, fon que els acadèmics de la RACV, que no estan d'acort en eixos llaços en la AVL, que són en número de 14 acadèmics, s'ho anaren a ficar tan difícil, arribant inclús a acodir al jujat per a anular l'acort en la AVL.
En esta actitut, queda clar que els valencians ni som tan meninfots ni mos deixem fer tot lo que uns quants, per qualsevol interés, mos volen fer.
La RACV que fins al dia de hui havia mantingut una postura de no entrar “al drap” en estos temes i seguir realisant la seua llabor de manera totalment dedicada a la codificació i purea de la llengua valenciana, en esta ocasió s'ha ficat en “peu de guerra”, puix l'ocasió lo mereix i és tot lo greu que u desige imaginar.
Tot el nostre recolzament i reconeiximent a la RACV per a que arribe a bon port el camí que ha mamprés i tot es solucione satisfactòriament, encara que un bon punt de partida per a tot este “problema polític-llingüístic”, seria la desaparició immediata de la AVL, i en esta catalanista entitat desapareguda, molts “nous catalanistes”, buscarien una atra vegada l'abric valencianiste per a continuar el seu camí... pero açò, és una atra història.
|
