El moviment valencianiste al principi de la democràcia, era un moviment casi inexistent i poc estructurat, que contava en molt poquetes entitats que ho estructuraren per a que fora un moviment fort i en trellat.
En el pas dels anys es crearen associacions que sempre han velat per Valéncia i per totes les seues senyes d'identitat, tan desprestigiades hui en dia per partits com Compromís, i indirectament per casi tots els partits generalistes.
Eixes associacions organisaren al valencianisme i ho reconduïren per camins tals, que tot bon valencianiste podia lluitar de valent per sa terra des d'elles, duent al valencianisme a roçar el cel de la victòria, pero... com passa en no poques ocasions, dins del mateix món valencianiste ixqueren persones que era com si a soles elles arboraren tot el valencianisme en la seua bandera, fent que el rei que tenien en la seua pancha, no els deixara vore lo que havia i lo que hi ha al seu costat, puix encara hui en dia tenim un salvapàtria per cada valencianista.
Aixina, el nostre moviment valencianiste fa un cabaç d'anys pareixia que tenia uns líders consolidats i un pervindre perfecte per a poder no a soles lluitar contra el catalanisme, sino per a guanyar-lo, pero fa prou anys que començà un procés de retrocés, puix ningú volia ser coa de lleó i tots volien ser cap de ratolí.
Aixina, el moviment valencianiste començà a dividir-se i atomisar-se, cosa que sabé aprofitar molt be el moviment catalaniste, el qual ya fea temps que mos estava invadint en tots els sentits, i en la més ampla expressió de la paraula. I davant d'esta situació en la que sentiments aliens al nostre sentir i a la nostra terra mos estaven atacant i usurpant les nostres millores joyes, la llengua, la cultura, les tradicions, tot el nostre patrimoni... el moviment valencianiste continuava barallant-se en guerres internes per tindre i mantindre el poder, per una tilde, per qualsevol cosa com ho fan els chiquets en el colege.
El catalanisme ha alvançat tant en els últims anys, que ha arribat al poder mentres que mosatros, els valencianistes, encara estem ancorats en el “yo soc més que tu” o “si estàs tu yo no vaig...” i lo que és pijor, estem atomisant impressionantment el valencianisme, fent cada dia grupets més chicotets sense cap recursos ni estructura de cap tipo, creant i fent unes campanyes que a penes ixen de Facebook i que comencen a ser com un granet d'arena en el desert que supon el catalanisme, mentres que localment i a nivell casi particular, creem “El dia de...” per a fer una festa valencianista, dins d'un àmbit que cada vegada està més minvat de valencianistes actius.
Senyores i senyors, deixem de mirar-mos el melic i comencem a treballar junts per a construir un valencianisme de futur que puga tirar del nostre Regne de Valéncia a qui toque fer-ho, el valencianisme que necessita el poble valencià, un valencianisme fort i unit... puix de no ser aixina...
|
