Des de fa molts anys, el poble català, com un invasor en una estratègia molt be estudiada, està introduint-se en tots els àmbits del Regne de Valéncia, fent la seua intromissió en el territori, intentant incloure a Valéncia, les Illes Balears i alguns territoris més, dins dels seus destrellats països catalans. També intentaren canviar la nostra Real Senyera, per la bandera que li furtaren a la Casa d'Aragó, pero gràcies a moltes persones valencianes i valencianistes no ho conseguiren. Pero ara mos trobem en l'atre pilar del valencianisme, la llengua, i açò és un atre tema.
La llengua valenciana des del principi dels temps, s'ha anat configurant en les aportacions de diferents llengües, sent el baix llatí la llengua que més substrat li donà, i en el seu devindre i normal desenroll, arribà al sigle XV a on la llengua valenciana tingué un esplendor tal, que donà al món lliterari tants lletraferits i poetes, que conformà el primer Sigle d'Or de totes les llengües del món, i açò és una cosa que la parla que es desenrollà en alguns comtats de lo que hui és Catalunya, mai no han tingut.
És per això que des de molt anys arrere, els nostres veïns del nort de Castelló, han volgut engolir-se la llengua valenciana per a fer-la desaparéixer de la faç de la terra com si mai hi haguera existit, pero esta lluita sempre s'ha trobat de cara als bons valencians que han lluitat i seguim lluitant per la nostra dolça i benvolguda llengua valenciana.
Al no poder destruir la llengua valenciana tan fàcilment com segur que esperarien, crearen la AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) per a que normativisara la llengua valenciana, ningunejant i deixant de costat a la RACV (Real Acadèmia de Cultura Valenciana), que és l'entitat que des de sempre s'ha encarregat de normativisar la nostra llengua valenciana, ficant la AVL dins de les seues files com acadèmics, a gran cantitat de persones que venien del IEC, (Institut d'Estudis Catalans) o que estaven a favor de la llengua catalana i l'unitat de les llengües valenciana i catalana. I el restant dels acadèmics foren persones que havien segut molt valencianistes, en la majoria dels casos, pero que capitularen sense resistència davant d'un sou de 9.000€ mensuals.
Pero ni aixina ha conseguit esta entitat que li està costant als valencians una cantitat immensa de diners, que els valencians combreguem en la normativa catalana que emana d'ella, per a que siga la normativa bona per a la nostra llengua valenciana, i a soles mos l'imponen per llei i a força d'amenaces com la que es pot llegir en el punt 5 de la llei de creació de la AVL. Aixina el poble valencià continua utilisant la llengua valenciana en tota la purea que li permet la catalanisació que està fent el govern valencià des del Sistema Educatiu Estatal.
Aixina des de fa moltes décades estan convivint la normativa que a dia de hui per motius polítics, que no històrics ni filològics ni llingüistics, és l'oficial, la catalana de la AVL i la purament valenciana coneguda com les Normes d'El Puig, que són les Normes de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
Pero com tot ha de tindre un fi, ara, per a arribar ad eixe fi cert colectiu de persones estan demanant una doble normativa per a la llengua valenciana, per a que siguen oficials les dos normatives, la catalana de la AVL i la valenciana de la RACV, i per ad eixemplificar el tema recorren a citar el cas de Noruega a on conviuen dos normatives, pero realment no expliquen el cas com s'ha d'explicar. En Noruega són oficials tres llengües, el noruec, el suec i el danés. Pero centrant-mos en el noruec, hi ha dos formes oficials de noruec escrit, el bokmål, que és la llengua lliterària, i el nynorsk que és el nou noruec, i encara que no hi ha un estàndart oficial aprovat per a la llengua noruega, de facto, eixe estàndart és el bokmål, i si tires a estudiar com a estranger la llengua noruega, sempre te donen el bokmål. I hem de tindre en conte que cap d'eixes dos formes de noruec venia imposta per cap país o territori alié a Noruega, puix eixes dos formes de noruec venen derivades de la cantitat de dialectes que es parlaven (i encara es parlen) en Noruega.
Despuix de llegir el paràgraf anterior, està clar que el cas valencià en que un territori alié al nostre regne vol menjar-se la nostra llengua valenciana, no és el mateix cas noruec. Pero això de contar veritats a miges o contar a soles lo que els interessa, ho saben fer molt be els catalanistes i els seus amics, pero quan es conta la veritat com és, la cosa canvia.
Eixa proposta diu que abdós normatives la de la AVL i la de la RACV series bones per al valencià. Puix voreu, fins ad este moment la normativa de la AVL a soles és una imposició no acceptada pel poble valencià, pero en quant es firme eixe el tema de la doble normativa, els valencians, encapçalats a saber per quí, (no vullc entrar ahí), estarem dient que la normativa catalana de la AVL és una bona normativa per al nostre idioma valencià, i serem mosatros, els valencians, els que li estarem donant el Vist i Plau a la normativa catalana per al nostre valencià, puix vos recorde que la proposta de la Doble Normativa, diu que les dos normatives, la de la AVL i la de la RACV serien bones per al valencià, pero lo tant la lluita per la llengua començaria a no tindre massa sentit, puix mosatros mateixos, els valencians, recolzaríem de ple dret la normativa catalana de la AVL per a la nostra llengua valenciana.
Hui mateix he llegit un artícul en el que es diu que despuix d'aprovar-se la doble normativa, es deuria de llevar a la AVL del nostre Estatut per a que abdós llengües estiguen al mateix nivell, despuix de llegir això, m'han donat moltes ganes de riure'm en grans rialles, puix, despuix de tot lo que han estant enganyant i mentint per a que la AVL siga l'ent normatiu de la llengua valenciana i que estiga ben blindada en l'Estatut Valencià, ¿van a llevar-la de l'Estatut sense més? Yo pense que no. Ni de llunt. La casa no es fa pel sostre, aixina que primer seria desblindar a la AVL, llevar-la de l'Estatut, llevar-li el sou als seus acadèmics (i en eixe cas es quedaria sense acadèmics), i donar-li la mateixa subvenció que a la RACV per a que les dos normatives estigueren a la par, i d'ahí en avant, podríem parlar de més coses, si calguera fer-ho.
Valencians, penseu molt be lo que voleu, lo que volem per a la nostra llengua valenciana, puix si se la regalem als catalanistes firmat eixa doble normativa, és molt possible que mai torne a ser nostra, la nostra benvolguda llengua valenciana, recolzada per infinitut d'escritor de tots els temps, inclòs yo.
De fet, yo estic escrivint este artícul en la dolça llengua valenciana, segons les Normes d'El Puig, puix no reconec cap atra normativa aliena per a la llengua valenciana. |
