Fa uns dies, Jordi Pujol ha confessat que durant 34 anys, ha atesorat en paraisos fiscals una cantitat de diners tal que dona vergonya escriure-la ací, pero lo que més vergonya dona és la trayectòria de qui ha defraudat a Espanya i als espanyols i dins d'Espanya a Catalunya, i dins dels espanyol als catalans, puix este personage ha segut durant 23 anys, des de 1980 a 2003 el president de la Generalitat Catalana, ademés fundador de Convergència Democràtica de Catalunya i fundador de Convergència i Unió, pare del nacionalisme català i buc insígnia de l'honradea de Catalunya, puix a tota esta casta de polítics catalans se'ls omplia i a pesar d'estos flagrants furts a la nació espanyola, se'ls ompli la boca en dir, “Espanya ens roba”.
Pero ara s'ha demostrat ben clar... ¿Quí furta a quí?
Pujol i sa família, han estat defraudant a Espanya millons i millons de pessetes i ara d'euros mentres que demanaven a Espanya més subvencions i més diners. I han seguit furtant-mos a tots mentres que seguien tancant llits en els hospitals. I han seguit omplint-se les bojaques mentres que hi ha moltes persones que han passat a omplir les estadístiques de la pobrea en tota Espanya. I mentres que este personage estava vivint a cos de rei, a costa del poble espanyol (puix Catalunya és Espanya i no una atra cosa), famílies sanceres s'han vist en la misèria, els han desdonat de les seues cases i no tenen ni un tros de pa que dur-se a la boca.
Segons Artur Mas, que considera a Pujol com son “pare polític”, ¡vaja pare, quina vergonya!, pero com diu el dit, “De tal pal, tal astella.”, son “pare Pujol” ha perdut tots els privilegis com a membre dels citats partits i com a ex president, que incloïa un sou de més de 86.000 € coche oficial i chòfer i un despaig més gran que un camp de golf en el Passeig de Gràcia, entre unes atres coses, ara poden començar a repartir tot eixos diners entre les persones que els faça falta.
Pero pot ser que una de les coses més greus d'esta confessió, siga lo que no ha confessat, puix lo que ha confessat a soles deu de ser la punta de l'iceberc, de tot lo que hi haja fet i de tot lo que tinga amagar per ací i per allà, ell i sa família, i de retruc també Tarradellas, Pasqual Maragall, Josep Montilla, i Artur Mas, les seues famílies i tots el diputats i demés polítics que d'alguna manera han estat en contacte en esta/es persones, puix tots sabem que una poma podrida en una cistella podrirà a totes les demés, i en estos moments a quí més afecta a Mas i al seu deliri sobiraniste puix queda en entredit si Mas és també com son “pare polític”, que segur que sí serà igual de lladre que ell, recordeu que els catalans diuen que “La pela és la pela”, i més encara si ve d'Espanya i no els costa res guanyar-la.
Ademés, recordeu que en 2002 Artur Mas dia que “El concepte d'independència ho veig antiquat i un poc oxidat”, i en passar Maragall i Montilla i ser ell el president de la Generalitat Catalana, ara és el valedor més gran de l'independència... puix blanc i en botella, els diners mouen més montanyes que la fe.
Catalunya està podrida fins a les coradelles, i quan millor els caldria fer un examen de consciència i pensar en lo que han fet i lo que li estan fent als espanyols, tornar-li a Valéncia, Aragó i Mallorca tot lo que li han furtat, i conformar-se en lo que són, quan de veritat sàpien lo que són.
|
