Inicio Juan Benito
 
 


Artículos



ARTÍCULO 133

EL PALLETER

El Palleter

Volver a El Palleter

Volver a Artículos

 
 

VOSALTRES Y NOSALTRES TENIM AQUEST I L'ALTRE

Escrito en valenciano

 
 

Alguns en vore el títul d'este artícul s'hauran tirat les mans al cap i hauran fet un gest d'esglai i en vore quí ho ha escrit, més encara, pero tot té una explicació llògica, i per qué he utilisat paraules que ara mateixa utilisen els de dalt de Castelló i una preposició que a partir de les Normes d'El Puig està en desús, també té la seua explicació.

Fa uns dies m'ensenyaren un full imprés des de les pàgines de valenciafreedom.com en el qual es fea una relació entre paraules valencianes i les seues corresponents catalanes, indicant que “Vosaltres, nosaltres, aquest, altre”, eren paraules purament catalanes i, “Vosatros, nosatres, este, atre”, eren paraules purament valencianes, puix be, eixe és el motiu d'este artícul, puix s'equivoquen en dir això valenciafreedom.com i tot el que ho diga.

Anem a vore. Fra Antoni de Canals, en la seua traducció del Valeri Maximo diu, “El tret del llati en nostra vulgara llengua materna valenciana, aixina breu com he pogut, iatse sía que altres lagen tret en lengua catalana”, a final del sigle XIV i principis del XV.

Joanot Martorell, en la pàgina d'inici del Tirant lo Blanch escriu de manera manuscrita, “...aquest en singularitat de cavalleria entrels altres...”, a final del sigle XV.

En una pàgina del Vita Christi escrit per sor Isabel de Villena, escriu, “Y vosaltres que tan familiars sou...”, en els últims anys del sigle XV.

Pense que tots estarem d'acort en que no tenim dubte de que Fra Antoni Canals, Joanot Martorell i sor Isabel de Villena, escrivien en valencià, (i no en lo que ara diu la AVL que és el valencià) i no eren catalanistes, ni venuts ni res d'això, per lo tant acabe de demostrar que les paraules, nosaltres, vosaltres, aquest, y, i altre, entre unes atres del mateix tall i temps històric, són valencianes, pero paraules valencianes del nostre valencià antic, paraules que s'utilisaven de manera normal pels nostres clàssics, puix era la manera de parlar i escriure en aquell llavors. Hem de saber que totes les llengües en el seu discórrer per l'història, van canviant i evolucionant, i la nostra benvolguda llengua valenciana també ha evolucionat i ha canviat, “Nosaltres”, per “Mosatros”, per eixemple, pero això no vol dir que “Nosaltres” no siga una paraula valenciana del nostre valencià arcaic, i en tal accepció deurien estar arreplegades totes eixes paraules i unes atres com eixes en tots els diccionaris valencians.

Una atra cosa és que a hores d'ara es deguen d'utilisar en el parlar vehicular de la llengua valenciana, puix no s'han d'utilisar de cap de les maneres puix constituïxen els arcaismes de la llengua valenciana, pero tampoc les hem de rebujar com paraules del nostre benvolgut vocabulari del nostre valencià antic o arcaic, puix si les rebugem i diem categòricament que són paraules catalanes, li estem donant el Vist i Plau als catalanistes, (que les estan utilisant fa quatre dies), per a que puguen dir en la boca plena d'orgull catalaniste, que Joanot Martorell, per ficar un eixemple, escrivia en català, puix està utilisant un vocabulari català que ademés els valencians rebugen categòricament com a propi.

Per a evitar que diguen açò, deuríem de llevar totes les llistes que fan referència a que les paraules citades com a eixemple i moltes més, són catalanes, i deuríem dir que són paraules del nostre Valencià Antic o Arcaic, pero valencianes, no catalanes, aixina cap catalaniste podrà dir que Joanot Martorell utilisava un vocabulari català i per això escriu en català, puix la veritat és que Joanot Martorell, utilisava el nostre Valencià Antic o Arcaic. ¿Enteneu la diferència?

Ara s'entén millor el títul d'este artícul, puix delliberadament ho he escrit en valencià antic o arcaic per a honrar als nostres clàssics valencians.

 
 
 
Fuente:
http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/2008/benet121113.htm
 
 
 
 
     
   
 
    Amigos conectados     Arriba