Portant a les nostres terres valencianes una moda que venia des de França, a mijans de la década dels setanta, començaren a vore la llum en Valéncia multituts de centres comercials que compartien tots unes mateixes característiques, espais amples, lluminàries i sobre tot un tracte amable en els clients.
Dins d'este moviment naixqué una empresa que feu del seu edifici tot un símbol dins de les nostres terres valencianes, “El Siglo Valenciano”, centre comercial que ademés tingué l'honor de contar en el primer ascensor que tingué Valéncia. Anar a comprar a “El Siglo Valenciano” era motiu d'orgull i tot un símbol d'aquella época.
Anys més tart, vora trenta anys després, la majoria d'estos centres comercials anaren desapareguent deixant pas a unes atres empreses més modernes i segur que en alguns casos, més competitives, pero lo cert és que anaren tancant, i eixe destí també fon el que compartí “El Siglo Valenciano”.
L'edifici estigué tancat un fum d'anys, dormint el somi dels justs, fins a que ho tragué d'ell una associació que baix la capa del seu nom que arreplega la paraula valencià, amaga un voraç i ferreu catalanisme, ACPV (Acció Cultural del País Valencià) la qual té al seu front a Eliseu Climent, i que junt a IJF (Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster) en 2004 compraren l'edifici davant dels crits dels valencians d'a peu que clamaven al cel en contra d'eixa acció, pero en el Vist i Plau del Govern Valencià que ho veu en bons ulls.
Per fi en 2006, el gran temple a pancatalanisme que constituí OCCC sigles de, “Octubre, Centre de Cultura Contemporànea” obrí les seues portes per a vergonya i escarni de tots els valencians. (No vull deixar passar l'ocasió de comentar la similitut entre les sigles, OCCC i CCCP sigles estes últimes que constituïen en rus el nom de la desapareguda, “Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques”... igual la coincidència és alguna cosa més que a soles les sigles...)
I fins ací tot lo dit ya està dit d'una manera o d'una atra i el tema ha fet córrer rius de tinta en tots els mijos de comunicació. Lo que ya no ha segut aixina i ha passat i està passant desapercebut, és que eixes mateixes entitats catalanistes, la ACPV i IJF crearen en 2008 una plana en Internet per a oferir a tot lo món de totes les bandes del món, la seua sèu i activitats, pero en la total i cruel desvergonya d'utilisar el .cat per a escampar al món una institució que se diu a sí mateixa ¿valenciana?
La direcció és, http://www.octubre.cat, i en esta acció unixen per a sempre i per a tot lo món el nostre Regne de Valéncia al .cat català, fent que tots tinguen present en la ment que Valéncia és Catalunya.
Diuen que en l'amor i en la guerra, tot val, i estos de ACPV recolzats pels diners de la Generalitat de Catalunya que generosament arreplega de l'estat espanyol, sí d'eixe que volen separar-se i no saber gens d'ell, seguixen fent un implacable catalanisme en el Regne de Valéncia.
El dia que els valencians d'Alacant, Castelló i Valéncia despertem a la nostra realitat i vullgam arborar de manera ferm la bandera de les nostres reivindicacions... tenim moltes coses que fer i moltes coses que agranar. De les nostres terres. |
