Tots els que utilisem Internet i fem us dels motors de busca per a poder navegar per ella, (Google, Yahoo, Altavista, MSN Search, Exite, A9...) en algun moment nos han redirigit fins a l'enciclopèdia d'edició lliure més famosa de tots els temps, Wikipèdia.
Esta enciclopèdia lliure fon creada per Jimmy Wales i Larry Sange el 15 de giner de 2001, en l'intenció de que qualsevol persona que poguera aportar el seu granet d'arena al saber mundial, ho poguera fer per a que tots, des de qualsevol lloc del planeta poguérem tindre accés al saber global, ràpit i en la teua pròpia llengua, i l'objectiu s'ha complit ausades.
Actualment Wikipèdia consta de més de 13.000.000 d'artículs, en més de 80 idiomes oficilas, i una cantitat indeterminada de llengües que per un o atre motiu, encara no són oficials, pero que gràcies al software lliure en llicència GNU nomenat MediaWiki, poden realisar les seues pròpies 'Wikipèdies'.
Fins a ací tots és idílic i funciona de maravella, pero com el Yin-gYang, tot àngel té el seu dimoni, i Wikipèdia també té la seua part obscura, ànima mater d'este artícul.
Per a que Wikipèdia puga funcionar correctament en els idiomes respectius i puga articular-se en una estructura definida, en cada lloc té les figures dels 'bibliotecaris', que són les persones encarregades de regular ¿qué?, artículs són els correctes per a incloure, i quals no seguixen la norma ¿correcta?... i com ocorre sempre que les persones podem decidir en qualsevol aspecte de la vida, el resultat final ya no és lliure, sino lliure filtrat pel prisma d'alguna persona i el color que este tinga, i segons qué persones estiguen habilitades com a bibliotecaris, aixina serà de lliure la Wikipèdia corresponent ad eixa llengua.
Per a ilustrar este artícul, vullc ficar un eixemple d'us, o de mal us, casi d'abús, d'alguns dels bibliotecaris que regulen Wikipèdia en espanyol, dels quals no vaig a nomenar els seus malnoms per respecte, pero u d'ells tenia malnom d'art marcial, i l'atre utilisa com malnom el llinage d'un dramaturc cordovés del sigle d'or espanyol.
Poguí comprovar que en Wikipèdia en espanyol hi havien certes incorreccions, fent veritat i promulgant a tots els seus visitants un terme i extrem que no és cert puix a soles existix en la ment i ilusió dels nacionalistes catalans, els 'països catalans', i pensí, si Wikipèdia por distribuir com a bo una falàcia com eixa, també podrà distribuir les meues ilusions com a bones, al cap i a la fi, la diferència entre una i l'atra a soles és la cantitat de gent que la seguix, aixina que m'obrí un conte i expliquí la rima Jotabé que he creat i ha eixit distribuïda pel Moviment Poetes del Món en el seu bolletí de notícies, pero curiosament, me borraren la pàgina aludint que era autopromoció.
No obstant, volguí tornar a intentar-ho, i torní a obrir un atre conte en un atre nom i torní a publicitar la rima Jotabé, encara que clar, no em serví de res, puix la IP era la mateixa i el contingut de la pàgina també, aixina que me la tornaren a borrar.
Fins ací no haguera hagut més problemes, pero lo que caramullà la meua paciència i ira fon el fet de que el bibliotecari en nom d'art marcial em digué que podia ficar-me en contacte en ell, sempre que fora en térmens correctes, sense insults, i que no fòra en anglés, perque no ho entenia, pero só que podia dirigir-me ad ell en català.
Eixa darrera frase marcà el punt d'inflexió d'us de Wikipèdia, puix en eixe tipo de bibliotecari, tots els artículs que puga trobar en Wikipèdia España, estaran filtrats pels interessos catalans i no pels interessos culturlas per a l'humanitat i cenyits a la realitat històrica.
En lo qual he aplegat a la conclusió de que eixe gran somi que fon l'Encilcopèdia lliure Wikipèdia, ha degenerat en alguns llocs com Espanya, a soles en cu cúmul d'interessos polítics al servici d'una regió en concret de la mateixa.
Personalment seguix veent interessant l'us de Wikipèdia, pero a soles per a senyes científiques, fredes i concretes de qüestions matemàtiques, físiques o de distribució d'accidents geogràfics... per a tots lo que incloga o per a tot lo que puga influir un àmbit social i / o polític, Wikipèdia no és el millor punt de referència per a buscar informació, puix la mateixa està deformada o millor dir amolada als interessos d'alguns bibliotecaris.
En este artícul no desig dir que Wikipèdia dega de tancar o que tots els bibliotecaris deguen de ser cessats, pero sí dic que el màxim responsable de la Fundació Wikipèdia deuria de prendre cartes en l'assunt i mirar per la seua creació, per a que esta seguixca sent, lliure.
Per cert, a pesar de Wikipèdia, puix la vida ni comença ni acaba en ella, podeu trobar informcaió de la rima Jotabé en;
http://www.articuloz.com/poesia-articulos/rima-jotabe-una-nueva-rima-para-la-poesia-985229.html
http://www.poetasdelmundo.com/verNot.asp?IDNews=1798
http://larchiu.llenguavalencianasi.com/articuls-01/0078jbi.htm
http://www.juan-benito.com/jotabe.htm
http://www.gregaldigital.info/index.php?option=com_content&task=view&id=2813&Itemid=80
http://www.gregaldigital.info/index2.php?option=com_content&do_pdf=1&id=2813
http://ps.llenguavalencianasi.com
Ademés, ya hi ha poetes que s'han acostat a escriure en ella. |
