Inicio Juan Benito
 
 


Artículos



ARTÍCULO 265

VALÉNCIA OBERTA

Valéncia oberta

Volver a Valéncia oberta

Volver a Artículos

 
 

TRADICIONS D'ESTIU

Escrito en valenciano

 
 

Tots els països, tenen les seues tradicions, tant d'estiu com d'hivern, i este país al que li diuen Espanya també les té.

Entre les tradicions d'hivern, una de les més arraïlades, és celebrar en Nadal el naiximent de Jesuset, i en giner la vinguda dels Reixos que en tanta ilusió esperen els chiquets i tan contents els fica quan destapen els seus regals. ¡Qué bonico i entranyable tot!

Pero en arribar l'estiu Espanya també te unes tradicions que des de fa molts anys estan marcant de devindre d'este país.

Una de les tradicions és la de cremar els monts. Tots els anys mils i mils d'hectàrees de boscs es cremen en un sense sentit que per ad algun li deu paréixer molt bonico, i segurament inclús hipnòtic, vore com les flames van menjant-se lo que fins ad eixe moment eren uns llocs a on es podia anar a passejar, a passar un dia en família, a respirar un aire sense apenes contaminació i unflar els lleus tot lo que cadascú puga.

Pero quan passa eixe element aniquilador que és el fòc, tot els països anteriors es canvien per uns llocs a on casi no queda vida animal, puix lo que era el seu ecosistema ya no existix. Uns llocs a on tot és negre, farcit de cendres i en una insoportable olor a fum. Uns llocs a on l'especulació de les grans empreses obra la seua màgia per a canviar la recalificació d'un bonico i protegit parc natural, en pro de que alguna petrolera, alguna elèctrica o qualsevol multinacional puga construir una nova planta industrial, o en pro de que alguna constructora puga construir un complex turístic que pràcticament en tots els casos es podria construir en un atre lloc.

I tot això en l'agravant de que cada vegada estos incendis casi al 100% provocats, estan provocant-los més a prop dels pobles, ciutats o zones residencials, fent que en ocasions es dega evacuar a les persones que viuen en eixos llocs, i en alguns casos inclús que puguen perdre les seues propietats, cases, ganado, horts... fent que tot el treball i l'esforç de tota la vida d'una persona, d'una família, per culpa d'uns interessos, del tipo que siguen, es vaja en un minut a pastar fanc, deixant-los en la més absoluta pobrea.
I la segona tradició d'Espanya, puix encara que ells no es senten espanyols per a demanar diners sí que s'aclamen a la mamella d'Espanya, són les folgues de l'aeroport del Prat en Barcelona. I dic eixe aeroport exactament i no cap atre, perque és el que començà esta tradició i l'únic que la està mantenint.

En arribar l'estiu, quan més viagers hi ha puix arriben els turistes de fòra d'Espanya i els espanyols ixen fòra del nostre país, este insolidari i maquiàvelic aeroport és quan veu es dona a sí mateix llum verda per a demanar unes condicions, casi sempre econòmiques, que es podrien negociar en qualsevol atre moment de l'any i sense necessitat de fer cap tipo de folga.

Lo que esta gentola de l'aeroport del Prat està fent és que per a que ad ells els pugen el sou uns euros, estan fent folgues continuades o intermitents, fent que persones que deurien arribar a un lloc en una data concreta, no ho puguen fer, perdent l'ocasió, per eixemple, de que ho contracten en lo que li estan provocant la inestabilitat econòmica ad eixa persona. O estan fent que no arribe a temps una persona per a que l'intervinguen quirúrgicament, en lo que poden provocar inclús la mort d'eixa persona. O estan fent que que una família que ha guardat en suor i llàgrimes uns diners per a poder fer unes bones vacacions, tiren els seus diners al fem, puix l'agència de viages igual no li pot canviar el viage, o no poden pagar uns dies més d'estància en l'hotel, o simplement se'ls acaben les vacacions i darrere de tindre tot organisat, per culpa d'esta gentola del Prat veuen les seues vacacions, ilusions i diners tirats al fem.

I per qué passa tot això, puix perque realment no tenim un govern compromés en el poble i en els seus interessos. Tant en el primer cas com en el segon, lo que tocaria fer, és un bon Castic Eixemplar, per a tot els pirómans que cremen els nostres boscs, que són el lleu de la naturalea per a produir l'oxigen que tant necessitem els humans per a viure, i per a totes les empreses que volen aprofitar-se d'eixos boscs cremats. I en el segons cas també caldria fer un bon Castic Eixemplar no deixant que el Prat detinguera el seu normal funcionament per una folga que per a favorir a uns centenars de persones, estan castigant a millons de persones.

Be. A vore si per a l'any pròxim canviem les tradicions d'estiu, i la primera es torna en una replantació d'arbres massiva encapçalada pels pirómans i les empreses especuladores, i la segona es torna en fer les negociacions sense que els usuaris del Prat es vegen obligats a tindre que patir eixes negociacions.

Totes les tradicions es poden canviar, no oblidem canviar-les per a millor.

 
 
 
Fuente:
http://valenciaoberta.es/2017/07/tradicions-destiu/
 
 
 
 
     
   
 
    Amigos conectados     Arriba