Inicio Juan Benito
 
 


Artículos



ARTÍCULO 257

VALÉNCIA OBERTA

Valéncia oberta

Volver a Valéncia oberta

Volver a Artículos

 
 

¡VIXCA LA MARE DE DEU DELS DESAMPARATS!

Escrito en valenciano

 
 

Ahir, dia 15 de maig de 2017, a pesar de tots els esforços de l'actual consistori valencià per alluntar al poble de les seues tradicions i arraïls, tant socials, com religioses, com de qualsevol atre tipo, el poble tornà a demostrar que està i sempre estarà al costat de totes les seues arraïls, i per supost al costat de la seua benvolguda “Geperudeta” la nostra benvolguda Mare de Deu dels Desamparats, la nostra Capitana que sempre estarà en tot el poble valencià, en tots mosatros, en totes les persones de tot lo món que demanen el seu ampar.

Abans de la Provessó General vespertina en honor i glòria de la nostra benvolguda i beneïda Mare de Deu dels Desamparats, que, com tots els anys, es realisà a les 19:00 hores, eixint de la Sèu de Valéncia i en el trayecte habitual, algunes persones i entitats senyeres de la cultura i la política de Valéncia, acodírem a la porta del Colege de l'Art Major de la Seda per a assistir a la Baixada de la Real Senyera pel balcó que feren enguany per primera vegada, marcant una fita històrica dins del marc de les activitats valencianes al voltant d'un dia com fon el d'ahir tan marcat de fervor cap a la nostra Mareta.
A l'hora prefixada es realisà la Baixada de la Real Senyera i en acabant tots els assistents, que érem moltíssimes persones, realisàrem un passacarrer fins a arribar a la RACV, a on cadascú s'encaminà al seu lloc de trobada per a unir-se als seus i aixina esperar l'inici de la Provessó General, la qual com tots els anys estigué farcida de personalitats del món cultural, social i polític, ademés de concórrer també les entitats més senyeres de tots els àmbits valencians i valencianistes.

Fon un verdader goig escoltar esclatar les carcasses que indiquen que la nostra Mare de Deu ha eixit de la Catedral, i vore-la aparéixer al final del carrer de Cavallers en mig d'una llum especial, i no em referix a la llum dels canelobres que envolen el seu “paso”, sino a la llum que emana de la seua pròpia image i que mos allumena a tots omplint-mos els ulls d'alegria i el cor d'una pau interior que no es pot explicar, puix sentir dins de tu a la Mare de Deu, es una cosa que no té explicació, i qui ho sent sap que aixina és.

En passar pels carrers li tiraven pétals de rosa a la més bella flor del món, creant un país de pétals en el sol per a que la nostra Mareta caminara en un bell jardí que a soles és per ad ella. Ademés, no faltà, com mai falta, un sense número de persones que parlant en el cor i la seua devoció en les mans i en la boca, li dien coses boniques, les més boniques que u es pot imaginar, puix la nostra Mareta s'ho mereix tot, i tots els seus fills, valencians o no, que ahí estàvem, mos omplí de goig el cor poder acompanyar a tan bella Senyora, i que ho pugam fer per molts anys.

En els carrers no cabia ni una agulla, estaven farcits de fervents creents que ho donarien tot per la nostra Geperudeta, i que en paciència patiren calor i moltes hores d'espera per a poder vore passar l'image que representa a lo més gran del seu fervor religiós.

I en acabant en la Basílica, que estava de gom a gom, tots esclatàrem en aplaudiments i les llàgrimes se mos caïen en vore com passava l'image a un pam de mosatros.

Tota una experiència que tots els valencians, i els forasters hem de viure en primera persona, puix poques coses poden haver més grans que esta provessó, que este moment.

I que Ribó continue en les seues bicicletes, que als valencians no mos fa falta per a res, i a pesar d'ell, vos convide a dir alta i clar, Germans, tots a una veu, ¡Vixca la Mare de Deu!

 
 
 
Fuente:
http://valenciaoberta.es/2017/05/vixca-la-mare-deu-dels-desamparats/
 
 
 
 
     
   
 
    Amigos conectados     Arriba