En esta consigna circenc en la qual històricament s'ha convidat a totes les persones que passaven al voltant d'un circ a que passaren a vore tot lo que de bo hi havia en en seu interior, vullc convidar a totes les persones a que passen i vegen, com en el circ que és Catalunya també podem vore, “tot lo que hi ha en el seu interior”. Malabaristes que juguen en els diners que li dona Espanya, a pesar de ser (segons ella) el seu enemic. Funanbulistes que van caminant en la corda fluixa del nacionalisme i independentisme. Prestidigitadors que fan trucs de màgia en les mans a on veus una gran cantitat de diners i en un tres i no res ya no ho veus per que està en bancs d'Andorra i Suïssa. Pallassos... be pallassos hi ha en totes bandes. I ademés en tots els circs hi ha un Cap de Pista que se sap tots els trucs de tots els artistes, i sap quan ha de parlar per a dir qualsevol cosa, i quan ha de callar per a dir lo mateix que quan estava parlant.
I en este circ nomenat Catalunya, el Cap de Pista actual és sense cap dubte, Artur Mas, hereter de Pujol, al qual considera el seu pare polític, i ya sabem que de tal pal, tal astella.
Aixina d'esta manera, Artur Mas agarrant el testic de Pujol, continuà la llínia secessionista i independentista demanant per a Catalunya l'independència d'Espanya per a constituir-se en un estat independent, pero casi millor que independent, lo que li agradaria seria un Estat Lliure Associat a Espanya, aixina en els temps roïns poder seguir mamant de la mamella d'Espanya, i en els bons temps, tots els guanys per ad ella.
Pero encara aixina està venent-mos la burra de l'independència, sobre tot al seu poble, al poble català, al poble que en major o menor grau és el seu electorat. Aixina des del principi d'enguany 2014, comunicà que el dia 9 de novembre faria una consulta en Catalunya per a que el poble català decidira si volia ser independent, i no vaig a entrar ací en totes les lleis que s'ha botat i que ha transgredit sense que li haja passat res, assentant el precedent de que qualsevol persona pot botar les sentències del Tribunal Superior de Justícia, que no li va a passar res. Sino que vaig a centrar-me en el contingut d'un artícul que Artur Mas publicà en dissabte dia 15 de novembre en el diari francés, Le Figaro, en el qual dia que “Seriem uns irresponsables si buscarem constituir un proyecte de caràcter nacionaliste”, i en eixe artícul d'opinió reconeix que sèt de cada deu persones que viuen en Catalunya no són catalanes, i que la llengua catalana és una llengua minoritària.
Senyor Mas, i això ¿no ho sabia vosté a principi d'enguany? ¿Això no ho sabia vosté en octubre? Clar que ho sabia, igual que ho sabíem tots, puix es ausades conegut que una població important de Catalunya és d'Andalusia i una atra part important de població és inclús de fora d'Espanya, (Equador, Senegal...) I qui hi haja estat en Catalunya en les últimes décades, sap que es parla l'espanyol com a llengua vehicular en casi tot el territori català.
Pero a Mas, no l'interessava saber tot això i més, puix lo que l'interessava era que les conversacions entre el PP, el PSOU i CiU, seguiren avant, i que sobre tot el govern central actuara com ho ha fet, és a dir, en una total passivitat, rallant la deixadea, i no fer res al respecte, pero tornant a agarrar a la Comunitat Valenciana, com a moneda de canvi i entregar-se-la al catalanisme en pagament a les seues demandes, com tots els governs centrals han fet. I ademés, com Catalunya té molta pressa en cobrar, no ha esperat ni un temps prudencial per a que no parega un pagament, i ya han anunciat que van a anular el Cessament de les emissions de TV3 en la Comunitat Valenciana, i esta emissora tornarà a adoctrinar i catalanisar per tot arreu en les nostres terres.
I ¿qué fan els nostres polítics per a que això no siga aixina i ficar a la nostra Comunitat Valenciana a on li pertoca per dret? Res. No fan res, com no estan fent res fa ya décades, molta boca, algunes paraules altisonants i vestir-se de valencianitat de cara a les eleccions, pero en realitat, no fan res, com no estan fent res per Valéncia des dels temps d'Albinyana.
Valencians, despertem ya que l'aigua ya mos està arribant a la boca i en molt poc de temps si no fem alguna cosa de bo per la nostra terra, les nostres arraïls, la nostra llengua i les nostres costums, quan manco conte mos donem, la pròxima vegada que obrigam la boca serà a soles per a ofegar-mos per sancer sense poder menejar ni un dit.
Valencians, com chillaven els almogàvers abans de la batalla, ¡Desperta Ferro! |
