El Micalet és la Torre del Campanar de la Catedral de Valéncia. S’inicià la seua construcció en 1381 es finalisà en 1425, sense que es duguera a terme el proyecte d’agulla de Dalmau per a arrematar la Torre, pero el mateix es conserva en el Museu Històric Municipal.

La construcció fon molt complexa, pero en ella intervingueren mestres d’obra de la validea i talla d’Andreu Julià, José Franch o Pere Balaguer.

En un principi, en 1425, esta construcció arribà a soles fins a la terraça, pero posteriorment, entre els anys 1660 i 1736 es construí la bova, arrematant aixina la Torre. Esta bova tenia una cresteria calada, que servia de corona i que fon destruïda en el sigle XVIII, sent substituïda primer per una barana de fusta i després, en el sigle XIX per una barana metàlica fins a que aplegà la restauració de 1983.

Durant molt de temps, sigles, li digueren, “Campanar de la Catedral” o, “Campanar Nou”, pel motiu de que en lo carrer Barchilla existia una atra torre de planta quadrada i d’estil romànic, de la qual queden molt poquets recialles dels murs i el qual era el “Campanar Vell”.

El nom actual de Torre del Micalet, li ve per la gran campana que dona les hores, el Micalet, situada en la bova.

En un principi, la torre no estava unida a la Sèu de Valéncia, pero a finals del sigle XV, al prolongar-se la nau central, s’uniren el Micalet i la Sèu.

La torre d’El Micalet té una porta d’accés angular adornada d'arquivoltes, i un pas cobert de boniques voltes nervades.

La torre pròpiament dita, és de planta octogonal, medint el seu perímetro, lo mateix que la seua altua, 50,85 metros. Exteriorment està adornada en molures que senyalen els nivells dels pisos.

La torre està dividida en diferents pisos, sent el primer pis massiç, deixant a soles el buit helicoidal de l’escala.

El segon pis té un lloc envoltonat que és l’antiga Presó, o Asil de la Sèu en un finestral exterior a soles. Desgraciadament, no sabem fins a quina data s’utilisà la Presó com asil de la Sèu.

El tercer pis era la 'Casa del Campaner', que també estava envoltonada pero en este cas tenia dos finestrals cap a l’exterior. El darrer campaner que vixqué en eixa casa, fon Marià Folch, que estigué a càrrec de les campanes més de xixanta anys i que fallí en 1905.

El quart pis, correspon a la 'Sala de Campanes', la qual consta de huit finestrals, sèt d’ells porten campanes.

L’octau pis, correspon a l’escala de caragol, que a partir d’ací es fa més estreta.
La campana de les hores, el Micalet, estava penjada en una estructura de fusta, ubicada sobre pilars de pedra.

En 1940 s'afegí al conjunt de la Torre d’onze campanes, l'Eloi, que provenia del campanar de Santa Caterina.

La Sala de Campanes, es modificà quan s’electrificà el funcionament d’algunes de les campanes. Desaparegueren les portes de fusta, que donaven sonoritat i feyen de caixa acústica al sò de les campanes. Els jous substituïts de les matraques i de la gran biga de la qual penjaven els dos tiples, o campanes menors.

L’electrificació de les campanes estigué a càrrec de Roses d’Atzeneta d’Albaida, i consistia en la mecanisació de sis de les campanes; dos chicotetes, Els Tiples, una de les mijanes, La Barbera, i tres de les menors de les grans, El Vicent, L’Andreu, i El Jaume”. El solemne volteig de les cinc campanes majors de la Sèu, després de l’electrificació d’eixes sis campanes, ya no fon lo mateix. La mecanisació de les campanes, per llimitacions de la tecnologia de l’época, produïren dos coses roïnes; una d’elles fon, que no es reproduïa la rica varietat dels tocs locals, i a més, les noves instalacions d'electrificació, no permetien el toc manual.

En 1988 el Gremi de Campaners Valencians reberen l’encàrrec de tocar les campanes del campanar d’El Micalet per a la provessó del Corpus Christi, pero es trobaren en que tres de les sis campanes que encara conservaven l’instalació original no electrificada, no pogueren voltejar-se perque les noves instalacions d'electrificació, no hi havien contat en eixa possibilitat, la de voltejar les campanes manualment.

Motius pels quals el volteig manual no fon possible. La palanca de l'Arcis, tropeçava en la caixa de contadors. Junt a la Caterina hi havia una biga de ferro, que utilisaven per a pujar i baixar ferramentes. La noves reixes de ferro posades en les finestres, tropeçaven en la campana major, La Maria. Per a caramull, La Maria, es quedà atollada, i hagué de serrar els ferrages per a que esta poguera tornar al seu lloc original. I per a finalisar, El Vicent tenia el jou metàlic trencat per la mitat, i no podia voltejar-se de cap de les maneres.

Actualment, gràcies al Gremi de Campaners de la Sèu de Valéncia i a numeroses entitats, entre elles, la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament, i aportacions voluntàries, el jous de ferro de les campanes mecanisades, han segut substituïts de nou per jous de fusta, s’han tornat a posar les finestres i les matraques de fusta. I s’ha colocat la tarima de tocar a una millor altura per a ser utilisada pels campaners en més comoditat i seguritat. A més, les sales tenen ara una nova instalació elèctrica i noves reixes, que permeten vore l’interior d’elles encara que estiguen tancades.

Aixina mateixa, també s’ha canviat el mecanisme elèctric per als tocs diaris i automàtics. Ara mateixa podríem dir que el Campanar es troba en un estat molt bo de funcionament.

La Catedral de Valéncia conta en tres conjunts de campanes diferenciades pel seu us, i ubicats en llocs diferents, segons es pot vore en el següent dibuix de la terraça del campanar i en el quadro de més avall. Les campanes dels quarts i la de les hores, El Micalet, es troben en la bova, no reflectida en el dibuix, pero que estaria en en centre del mateix.

El nom de les campanes, coincidix en molts poquetes ocasions en les seues inscripcions, i a més, com a norma, sempre se li posa davant del nom l'artícul, 'El (L') o 'La', segons si el seu nom es correspon a un nom masculí o femení. També he de dir, que no se li afig cap adjectiu als noms.

Per a arrematar este chicotet artícul, no podem deixar passar l’oportunitat de dir que el conjunt de campanes de la torre de Campanar d'El Micalet, és un dels conjunts gòtics de campanes més numerós del nostre Regne de Valéncia i de tota la Corona Espanyola, en dos de mayúscula gòtica, La Caterina i El Jaume, i sèt de minúscula gòtica, La Úrsula, El Pau, L'Arcis, El Vicent, L’Andreu, La Maria i El Micalet.

De totes les campanes, a soles estan automatisades, La Barbera, per als tocs diaris, El Manuel per al toc de tancar muralles, La Maria per a les oracions, i… la dels Quarts i El Micalet de les Hores, per al rellonge… pero del rellonge, els tocs diaris i extraordinaris, antics i nous… i unes atres coses… parlarem en un atre artícul.