Inicio Juan Benito
 
 


Artículos



ARTÍCULO 283

RENOU

Renou

Volver a Renou

Volver a Artículos

 
 

CASTELL DE MORELLA, CASTELLÓ

Escrito en valenciano

 

 
 

El Castell de Morella, declarat Monument Històric Artístic, Be d'Interés Cultural (BIC), el 4 de juny de 1931, està situat en la ciutat de Morella, capital de la Comarca de “Els Ports”, en Castelló. Morella en 1878 rebé el títul de Ciutat, concedit pel rei Alfons XII. També conserva la ciutat els títuls de Fidel, Forta i Prudent, otorgats pel rei Pere IV d'Aragó per la seua fidelitat a la seua causa durant les guerres de l'Unió.

El castell està construït en lo alt d'una roca, d'una “Mola”, fet este del qual pren com a sobrenom, “Castell de la Mola”. No hem de confondre'l en el castell que hi ha en Novelda nomenat, Castell de la Mola.

El penyó sobre el que s'alça el castell, estigué fortificat i habitat pels ibers i posteriorment pels romans, com ho demostren els restos prehistòrics, ibèrics i romans apareguts al seu voltant, no obstant el seu orige com castell fortificat de naturalea inexpugnable, és musulmà de l'época del Califa Abd-Rahman III, i darrere de la Reconquista protagonisada per Jaume I, s'iniciaren les actuals muralles, i les dependències existents foren habilitades per als reis cristians.

Morella era un punt clau que cobria el pas entre Aragó i Valéncia, aixina en 1231, el noble aragonés Blasco d'Alagon, es feu en el control de Morella i este s'ho entregà al rei Jaume I, fent este la seua entrada triumfal el 7 de giner de 1232, nomena a Blasco d'Alagon primer Senyor de Morella i es reserva per a sí, la propietat del castell.

La seua construcció està realisada en diversos materials, com el tapiador, la mamposteria que és la tècnica més utilisada i la rajola com aporte complementari de la mamposteria. Ademés s'aprofiten les coves de la “Mola” tabicant les seues entrades i formant estàncies de molt diversa índole.

El castell es troba a 1072 metros d'altitut, fon reconstruït pels Templaris en la Baixa Edat Mija, i oferix una impressionant vista de part de la Comarcar d'Els Ports, havent segut una de les fortalees més imponents de la Mediterrànea. El castell és un conjunt de fortificacions en forma d'anell de varis quilómetros de llongitut que rodegen al penyó “Mola” a on hi ha varies portes d'entrada com la de Sant Miquel, Sant Mateu o Ferrisa.

El castell es dividix en tres nivells.

El primer nivell està situar en la part inferior de la “Mola”, està format bàsicament per un passeig de ronda que dona protecció als nivells superiors per mig d'una muralla espillerada reforçada per unes garites, que fon començada pel governador isabelí Alcocer cap al 1835 i terminada en 1840 per l'ingenier i militar prussià adscrit al bando carliste Wilhelm von Radhen (1793-1860).

En este nivell es troba l'entrada formada per un arc realisat en selleria, en l'actualitat ha desaparegut la part superior de l'arc i a soles es conserven les brancalades. Esta porta es troba junt a la Porta Ferrisa de la muralla i que segons la tradició, és per la que entrà Blasco d'Alagon per a conquistar el Castell de Morella.

També està en este nivell, el Palau del Governador, manat construir en 1713 pel Mariscal de Camp en Adrià Lleopolt Joseph Rifflart, baró d'Ytre i Governador Militar de la Plaça entre 1711 i 1718. En la seua frontera es pot vore l'escut del rei Felip V, i baix d'ell una llegenda que diu: “Regnant Felip Quint i sent governador de la plaça el baró d'Ytre. Any 1713.”. En l'actualitat el palau és una Sala d'Exposicions.

En este nivell també trobarem la Torre de Sant Frncesc, que rep este nom per estar prop del Monasteri del mateix nom, és una torre de planta rectangular que en l'actualitat es troba en prou mal estat encara que consolidada. És la que servix d'unió entre el castell i el recint amurallat de la població. També rep els noms de Torre de l'Albereda o del Palau.

L'accés al segon nivell del castell es fa a través d'una torre original del sigle XV, la qual junt en la seua porta, foren modificades per última vegada en 1839 per l'ingenier militar carliste Wilhelm von Radhen, en la finalitat d'adaptar-les a les necessitats de l'artilleria de l'época. En el llindar de la porta podem vore l'escut real del pretenent carliste en la data 1839.
En este segon nivell es situaven les bateries d'artilleria i lo conformen panys de muralla, torres semicirculars i cossos de guàrdia, ademés de ser a on es concentren la majoria de les dependències generals del castell. També alberga la porta principal d'entrada al castell.

En el tercer nivell es troba el castell pròpiament dit. En el sur hi ha un semisòtol que albergà la capella de Santa Bàrbera i Santa Magdalena fins al sigle XVIII, que comunicava en la Torre Celòquia, reformada en el sigle XIII i rebatejada com la Torre de l'Homenage cristiana. Posteriorment, el 20 d'Octubre de 1813, el general Elío bombardeja el castell a on es trobaven acantonades les tropes franceses i destruïx la Torre Celòquia, que era la més important del castell. Esta torre no tenia escala, i la comunicació interior es realisava pels edificis fronteriços. Se sap que tenia tres plantes, en entova en la planta baixa i la primera, i en coberta exterior a quatre aigües, coneguda com el Calabós “El Macho”. Als peus de la Torre Celòquia i en un nivell inferior a la Plaça d'Armes, es trobava l'antic cementeri del quarter, hui cobert a soles per un mant vert. A finals del sigle XIX s'afegí un pilar central per a garantisar l'integritat de la torre.

També en este nivell es troba la Plaça d'Armes de 1070 metros d'amplitut. En el seu centre es troba un aljup d'época romana, el qual és una estància que exteriorment guarda similitut en la torre que fa d'entrada principal, sobre el que hi ha una garita del sigle XIX, els restos d'un Cos de Guàrdia, i les estàncies dels oficials i autoritats de la tropa, i junt ad ell, hi havia un Forn-Tahona.

Ad esta zona més elevada s'accedix a través d'una escala que tenia 90 escalons dels que es conserven 54. L'escala està tallada sobre la mateixa roca i en l'any 1874 fon protegida per un mur per a evitar el fòc de la fusileria carlista.

Entre la població i la part inferior del castell existix un terreny en un suau desnivell que era l'antic albacar del castell o lloc a on s'arreplegava la població junt al ganado en cas d'un atac enemic. En l'actualitat part del mateix està ocupat per la Plaça de Bous.

Unes atres construccions del castell dignes de nomenar, són la, Torre de la Pardala, del sigle XIV. Rep este nom perque en esta torre fon aforcada el 17 d'agost de 1811, l'heroïna morellana Josefa Bosch, que tenia el malnom de “La Pardala”, per ajudar i donar refugi a les tropes espanyoles en la seua lluita contra l'eixercit francés. Junt a la torres es troben les latrines a on els soldats feen les seues necessitats. Són conegudes com “Latrines al vol” per trobar-se en l'exterior de la muralla sobre la “Mola”. I per últim destacaré el Polvorí, estància realisada en mamposteria en reforç de sellars en els cantons. Disponia d'una doble porta d'accés que permetia una espècie de cambra d'aire, lo que facilitava que la pólvora estiguera sempre eixuta, ademés de ser una doble protecció de la seua entrada.
El castell mantingué tropes en el seu interior fins a 1911 en que fon abandonat definitivament per les autoritats militars.

En el llibre, Crònica del Rei Jaume I, trobem la següent llegenda, "Morella es llogar que fa per nul hom del mon, sino a Rei” (Morella no és lloc per a cap home, sino per al Rei).
Actualment d'accés al castell per a visitar-ho, es realisa a través del claustre i el refectori del Convent de Sant Francesc, que han segut molt reconstruïts.

Si te decidixes a visitar el Castell de Morella, no deixes de visitar i passejar per esta ciutat, que encara conserva el seu encant migeval, i no deixes de compara-te una manta morellana per a quan faça molt de fret.

 
 
 
Fuente:
Revista Renou número 83 de julio de 2017 - páginas 27 y 28
 
 
 
 
     
   
 
    Amigos conectados     Arriba