Valéncia fon conquistada pels musulmans en 714 manant Tarik, pero la primera menció a les muralles d'este periodo, és la del geógraf i mege persa Al-Razi, qui en el sigle X descriu la ciutat com un recint amurallat en quatre portes, encara que no cita l'ubicació de les mateixes. Darrere la caiguda del Califat de Córdova, a principi del sigle XI, Valéncia es convertí en capital de la Taifa de Valéncia, i per tant experimentà un important creiximent urbanístic, coneixent-se en este periodo en el nom de Madinat al-Turab o Ciutat de la Terra, encara que també se li coneixia en el nom de Balansiya. El traçat interior de la ciutat es correspon a la configuració característica de les ciutats musulmanes, en carrers estrets i retorçuts, espais públics inexistents i assucacs.
La muralla àrap, de robusta construcció, contà en sèt portes principals construïdes pel rei principal de la taifa valenciana, Abd al-Aziz ibn Abi Amir, que regnà als 15 anys i fon net del gran Al-Mansur.
Esta muralla fon construïda entre 1021 i 1061 al voltant de la Ciutat Vella de Valéncia. Fon una edificació defensiva de murs construïts en tapiador, en gran perfecció tècnica, contant cada 26 metros en unes torres de planta semicircular construïdes en mamposteria, molt sòlides i massices fins a l'últim pis, a on s'obria una estància envoltonada per a facilitar la defensa. La seua amplària era de 2,25 metros. Els elements d'esta muralla musulmana eren: El fos, el qual s'inundava en aigua per a que resultara més eficaç. La barbacana, que antecedia a la muralla, sent un mur normalment almenat de menor altura i grossària que la muralla. I la muralla pròpiament dita, que es rematava en almenes i en torres quadrades de perfil semicircular a l'exterior. La muralla tancava dins d'ella una àrea notablement major que la del periodo romà, arribant a les 47 hectàrees, i una població d'uns 15.000 habitants.
Des del sigle XII, l'àrea amurallada s'estengué en direcció al sur i l'est, i incorporà nous elements defensius, com les torres quadrades construïdes en tapiador sobre base de ciment, o com la muralla exterior, construïda entre la muralla i la tapa. En llocs estratègics com el Tossal, es construí una porta recolzada per a defendre millor l'accés. Durant les primeres décades del sigle XIII, Valéncia continuà fortificant-se davant l'alvanç de la conquista cristiana.
Hi ha molts restos de les muralles migevals, com els panys conservats en el Colege del Rector Peset Plaça Forn de Sant Nicolau, el del subsol de l'Edifici de l'Universitat, el del carrer Salinas entre els números 15 i 19, que està construït de mampost, en un espessor que passa els dos metros, o el del carrer Blanqueries 2, en l'interior d'un edifici particular de l'any 1892, perfectament rehabilitat. Este pany està realisat en tapiador de formigó blanquinós, apreciant-se el seu reboçat exterior. Junt ad este pany es conserven un grup d'almenes que rematava la part superior de la muralla i una torre semicircular realisada en mamposteria i massiça pel seu interior.
Adossat ad este tros de muralla, trobem un grup de cinc basses circulars d'un metro de diàmetro, sol de rajoles o morter i parets realisades en terra cuita. Com complement podem trobar ademés una série de conduccions o canalisacions hidràuliques.
La Torre de l'Àngel. Nomenada aixina per formar part d'una posada ya desapareguda nomenada en eixe nom, es troba entre els patis de les cases que recauen en eixe carrer. És una torre de planta semicircular, hui convertida en vivenda. Fon declarada Monument Històric Artístic Nacional en l'any 1963.
La torre del carrer Mare Vella, que es troba particularment reformada. La mateixa s'integra en el conjunt dels edificis de la ciutat.
Molts dels restos, com hem vists, estan ocults en palaus i vivendes cristianes edificades despuix de la reconquista, puix utilisaren estos mus com excelent fonamentació per a la seua construcció, com el Palau del carrer Cavallers en els que hi havia varis torrellons en perfecte estat.
La muralla musulmana contava en sèt portes principals:
Bab al-Qantara (Porta del Pont, de Roteros o de Serrans)
Situada en la Plaça del Furs, uns metros més arrere d'a on es troben les actuals Torres de Serrans. Era l'entrada nort a la medina i rebia este nom perque hi havia front ad ella un pont manat construir per Abd al-Aziz ibn Amir que travessava el riu Túria, que els musulmans nomenaven "Wadi al-Abiad", d'a on deriva “Guadalaviar”. Este pont era l'únic de pedra de la ciutat.
Bab al-Hanax (Porta del Sacre o de la Moreria)
Situada entre els actuals carrer Salinas i carrer Cavallers (molt a prop de la Plaça del Tossal). Era l'entrada oest de la ciutat.
Bab al-Qaysariya (Porta de l'Alcaicería o Nova)
Porta que servia d'accés al mercat moro situat al voltant dels carrer de les Mantes i carrer de Trench.
Bab Baytala (Porta de la Boatella, Casa de Deu o Casa d'Oració)
Entrada sur de la ciutat. Situada en l'encreuament dels actuals carrer de Mayans i el carrer Sant Vicent Màrtir (propenca a l'Iglésia de Sant Martí). Per ella eixien les caravanes en direcció a Dénia, Xàtiva i Alzira. Segons Lluís Lamarca, podria ser la Sucronense romana.
Bab al-Xaria o Bab ash-Shari'a (Porta de la Llei o de la Xerea)
Porta est. Ubicada en l'actual Plaça de Sant Vicent Ferrer, en l'Iglésia de Santo Tomàs, encara hui dona nom al barri de la Xerea. En época romana era la nomenada, Porta Pagador.
Bab Ibn-Sakhar, Ibn-Sajar o Alī-Bufāt Muley (Porta de la Pedra, del Real, del Sit o del Temple)
Situada en la plaça contigua a l'actual Palau Monasteri. Segons el croniste Al-Udri (Almeria 1003 - Valéncia 1085), estava orientada cap a la Meca i defesa per la Torre d'Ali Bufat. Esta porta es corresponia en la Porta Marina d'época romana. Segons el “Llibre dels Feyts” de Jaume I (escrit cap a 1282), és ací a on es pactà issar la “senyal real” que seria la prova de la rendició de la ciutat, açò succeí el 28 de setembre de 1238.
Bab al-Warraq (Porta de la Fulla, del Sol, de Ponent o de la Trinitat)
Oberta en l'actual carrer del Salvador, front al pont de la Trinitat, un pont de fusta que comunicava en l'actual zona dels Jardins de Vivers i del Monasteri de la Trinitat.
Unes atres portes obertes en la muralla islàmica una vegada construïda ya la muralla cristiana i que s'obriren en la finalitat de permetre el pas entre els distints barris, són les següents: el Portal de la Valldigna; Portal de N’Espluges o del Trabuquet; Portal de N'Avinyó; Portal de Sant Jordi o Na Xamorra.
Al-Udri comentà que degué ser una muralla paradigmàtica de l'arquitectura i ingenieria militar musulmana dins d'Al-Andalus, “No es coneix en Al-Andalus ciutat de murs més perfectes i més fermosos.”
En la Plaça del Tossal hi ha un museu subterràneu en abundant documentació sobre la muralla i la Valéncia islàmica, un fragment del fos corresponent a la séquia de Rovella i, un gran tros d'esta muralla.
En la construcció de la nova muralla cristiana, part de la muralla fon aprofitada com paret migera entre cases i en algunes ocasions serví per a separar la ciutat cristiana de la musulmana, com en la zona dels carrers Baix, de Dalt i Sant Miquel. |
