El castell de Santa Bàrbera, d'estil renaixentiste, es troba ubicat en el centre de la ciutat d'Alacant, Espanya, en lo alt del mont Benacantil, el qual és una montanya rocosa de 166 metros d'altitut que llinda en la mar, lo que li conferia un enorme valor estratègic, ya que des de lo alt del mateix es divisa tota la baïa d'Alacant i gran part de la ciutat.
L'image de la montanya des de la plaja pareix una cara un tant reclinada, d'un home en nas aguilenc i grans celles, per lo que rep el nom de «la cara del moro», sent un verdader icon de la ciutat d'Alacant.
A la montanya de Benacantil, el geógraf musulmà Al-Idrisi (s.XII), la nomenà Banu-lQatil. En respecte a l'orige del topònim, hi ha historiadors que relacionen el seu nom en les paraules “ben”, transcripció a l'àrap de “pinna”, “penya” en llatí, i de “laqanti”, adjectiu que prové de “Lapant”, “Alacant” per als àraps.
En les ales de la montanya s'han trobat restos arqueològics de l'Edat del Bronze, ibèrics i de l'época romana, mes, el castell està datat a finals del sigle IX en la dominació musulmana.
El castell de Santa Bàrbera, adquirix el seu nom degut a l'infant Alfons de Castella, futur rei Alfons X “el Sabi”, el quals s'ho arrebatà als àraps el dia de la festivitat d'esta santa, el 4 de decembre, pero en 1248.
Anys més tart, i darrere d'una dura resistència del seu alcalde Nicolau Peris, en 1269 Jaume II es possessionà de tot el recint del castell per a la Corona d'Aragó i ordena la seua remodelació. Casi un sigle despuix, Pere IV “el Cerimoniós”, mana remodelar el recint i per fi el rei Carles I en el començament del sigle XVI ordena la seua fortificació. Pero no fon sino fins al regnat de Felip II quan es produïx la gran reforma final del castell en el nomenament de l'alcalde del mateix que recau en la persona de Juan Coloma i Cardona, que promou la construcció de les dependències que en la seua majoria hui contemplem. Les obres duraren des de 1562 a 1580, segons el proyecte de Juan Bautista Antonelli i Giacomo Palearo «el Fratín».
Posteriorment, Alacant sofrí en 1691 els bombardejos de la flota naval francesa i anys més tart, les accions bèliques dutes a terme contra esta fortalea durant el periodo de 1706 a 1709, quan la Guerra de Successió, moment que estigué en poder dels anglesos, i afectaren greument a tot el recint, el qual sofrí l'última acció militar en 1873 quan la fragata blindada «Numància», en mans de rebels cantonalistes de Cartagena, llançà els seus proyectils sobre la població i el seu castell, que seria desartillat vint anys despuix.
El 28 de giner de 1844, durant la Rebelió de Boné, protagonisada pel Coronel Pantaleó Boné, fon ocupat per les forces lliberals contràries a la política del General Espartero. Juan Martín «L'Encabotat» militar amic de Boné, traïcionà la seua confiança entregant el castell a les forces d'Espartero, que chafaren la revolta fusilant a Boné i a tots els seus partidaris en el malecó del port, alçant-se el 8 de març de 1907 en aquell precís lloc, el Monument als Màrtirs de la Llibertat.
Durant la Guerra Civil Espanyola serví per a recloure a presoners afins al bando Nacional, i posteriorment a presoners afins a la Segona República, la majoria procedents del port d'Alacant i del camp de concentració dels Armelers. Encara hui poden apreciar-se les marques i gravats d'aquells presoners en algunes de les zones del castell.
En acabant es quedà sense una funció que complir i fon caent en l'oblit i en l'abandó, fins a que en 1963 fon obert al públic, havent segut prèviament restaurat i arreglat, incorporant-li uns ascensors que començaren a funcionar el dia de la seua inauguració.
Els dos ascensors foren excavats en la roca i fan un recorregut per dins de la montanya de 142,70 metros, accedint-se ad estos ascensors a través d'un túnel de 204,83 metros de llongitut, que naix en l'avinguda de Jovellanos, front a la plaja del Postiguet. Els ascensors és una de les maneres d'accedir fins al castell, l'atra és una carretera entre pinars en l'ala nort de la montanya, des de la qual es té una vista magnífica.
Des de lo alt del castell es fruïx d'una vista panoràmica que no decepciona a ningú i ben val la pujada, puix es pot vore gran part d'Alacant, el seu port i voltants i la zona de les plages de Sant Joan i El Campello.
El castell conta en tres recints. El primer d'ells data del sigle XIV i és el més alt, al qual se li coneix per «La torreta», al trobar-se en ell la vella Torre de l'Homenage, i té els vestigis més antics de tota la fortalea en uns basaments dels sigles XI al XIII. En este recint podem vore, entre uns atres, el nomenat Baluart dels anglesos, aixina com les dependències del Parc d'Ingeniers, la Sala Noble que fora hospital, la Casa del Governador, etc. L'explanada més elevada d'este recint, és coneguda com «Mascle del Castell», i en ella estigué l'antiga alcassaba.
El recint intermig correspon a les dependències més importants concloses en 1880; el Saló Felip II, l'antic Cos de la Tropa front a l'ample Pati d'Armes a quines esquenes es troben les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbera, el Cos de Guàrdia, el Baluart de la Reina, etc. És precís apuntar que el gran escut de marbre blanc del sigle XVIII que hi ha sobre la porta d'accés ad este recint, es trobava en el Real Consulat de la Mar, edifici destruït per una explosió.
El recint inferior data del sigle XVIII i en ell trobem el Revellí del Bon Repòs, que fa actualment les funcions d'aparcament i en el que s'ubica el monument a l'ilustre militar alacantí Feliu Berenguer de Marquina, que fora Capità General de Filipines i virrei de Nou Mèxic.
La visita al castell de Santa Bàrbera és lliure i debades. És un castell molt gran en quant a la seua extensió, dispost en tres nivells. No posseïx panels explicatius, a soles diu el nom de cada edifici o zona i el número que hi ha que marcar en l'àudio guia per si llogues un per a escoltar l'explicació. Pero existix la possibilitat de contractar una visita guiada, la qual t'ensenya dos llocs que no es poden visitar de forma lliure, com l'aljup i els cabalosos subterràneus.
Si passes per Alacant, no deixes de vore'l. |
