Inicio Juan Benito
 
 


Artículos



ARTÍCULO 173

RENOU

Renou

Volver a Renou

Volver a Artículos

 
 

LES QUATRE MURALLES DE VALÉNCIA. (I) LA MURALLA PRE ROMANA

Escrito en valenciano

 

 
 

La primera defensa de la zona a on en el pas del temps despuix estigué Valentia, fon el riu Túria, que constituïa una defensa natural de la zona a l'estar esta en una illa fluvial creada pels dos braços del riu.

Els primers pobladors d'esta illa, es situen en l'Eneolític, sabent d'ells per les proves trobades en les coves funeràries. Estos pobladors que en esta primera instància de la civilisació carien de muralles, es refugiaren en l'insularitat del seu territori com a la seua llínea de defensa.

En l'Edat de Bronze, es té constància de que comença a haver una consciència defensiva del territori ocupat i que constituïa el seu lloc per a viure, per lo tant buscaven emplaçaments elevats que fortificar en pedres sense morter d'unió com sí es té constància de les muralles defensives del poblats d'Arse (Morvedre), Manises o Elig.

Per a Valéncia existix una hipòtesis basada en un principi en el poema, Ora Marítima, de Rufo Festo Avieno, poema que està considerat com la font sòlida escrita sobre Hispània, puix en ell menciona que hi hagué una ciutadella en l'illa fluvial del Túria prèvia a l'época romana, poblat que s'instalà en el braç dret del riu, i que posteriorment, ya cegat dit braç passà a dur les aigües residuals, deixant de complir la funció de fos de defensa militar, tenint que buscar una atra solució, la qual derivà en una muralla com les citades adés. Esta hipòtesis despuix fon refrendada per Godofredo Ros i Fillol en el sue llibre, Importancia histórica, militar, arquitectónica y arqueológica de las murallas y fortificaciones y de la denominada casa de armas de Valencia, editat en 1949, basant-se en lo que ell mateix havia investigat i trobat, i posteriorment per alguns intelectuals i investigadors més.

Fragment del poema, Ora Marítima, en el qual es basa en un principi l'hipòtesis adés dita, “...Enfront, els ibers 140 estengueren el seu poder fins al massiç de Pirena 141, situats espayosament a la vora de la mar Interna. La primera de les seues ciutats en alçar-se es Ilerda 142. Despuix, la costa s'estén en erms arenals. També ací estigué habitada la ciutat Hemeroscopio 143, hui ya a soles un camp deshabitat banyat per desllanguides aigües. S'alça despuix la ciutat de Sicana 144; aixina la nomenen els ibers pel riu propenc. I no llunt de la separació d'este riu, el riu Tirio rodeja la ciutadella de Tiris...”

L'ubicació d'estos primers pobladors ibèrics degué ser molt important, i açò sumat al caràcter guerrer d'estos pobles, i les hipòtesis i evidències trobades, fa pensar que el lloc estiguera amurallat abans de l'arribada dels romans, sent estes les primeres muralles que destruïren els romans en la seua lluita contra els cartaginesos, encara que esta primera muralla ben podria haver estat construïda por ibers, celtes, perses, fenicis, grecs o cartaginesos, i aprofitada i reconstruïda per uns atres pobles, puix no es té constància arqueològica de quí construí esta muralla originalment.

Recentment s'han trobat proves arqueològiques dels Sigles IV i III a.C., molt anteriors a que els terrenys a on estaria Valentia, passaren en el 197 a.C. a ser part de la província de Citerior de Roma, i també anteriors a la fundació de Valentia en el 138 a.C. Estes proves trobades en la zona dels carrers Ruaya i Morvedre són, una construcció hidràulica de planta rectangular, repleta de ceràmiques iberes i púniques, i un pou que contenia àmfores i una moneda cartaginesa de l'época Bàrquida, 238/22/ a.C., sent estes les referències més antigues de les que tenim constància que demostren que ya abans de la fundació de la ciutat romana de Valentia, en lo que hui és la ciutat de Valéncia i els seus voltants, ya existia activitat humana, i inclús segons els arqueòlecs, formava part d'una ruta comercial de ceràmica de lux.

Aixina que la primera muralla que podríem acunyar com Pre Romana, fon l'ibèrica, construïda per part de l'assentament primitiu que hi hagué en el tossal que hui serien la plaça de l'Almoina i la plaça de l'Arquebisbat, abans de la dominació romana, i que segons el llibre, Importancia histórica, militar, arquitectónica y arqueológica de las murallas y fortificaciones y de la denominada casa de armas de Valencia, el perímetro d'esta muralla pre romana, tenia el següent recorregut: S'iniciava en el carrer del Rellonge Vell, Baixada del Toledà (hui, Pujada del Toledà), Corregeria, travessant els desapareguts carrers de Saragossa i Punyaleria (Hui, plaça de la Reina), carrer de Cabillers, (en este carrer, segons autors, hi hauria un portal), seguia pel carrer del Milacre, Banys de l'Almirant, Baró de Petrés, Sant Esteve, Almodí, (a on es diu que hi havia un atre portal), seguia pels carrers de Cors, Bailia, travessant el carrer de Cavallers (a on es diu que hi havia un tercer portal) al punt d'eixida, carrer del Rellonge Vell.

Este recorregut segons l'autor del mencionat llibre, es basa en la visita que feu a Valéncia en motiu de les obres de l'aigüeral entre els anys 1927 i 1930, en la qual ell i uns atres acompanyants veren trossos de alguns murs i muralles primitives en el subsol pels carrers afluents a l'Almodí en direcció cap al carrer Bailia i al carrer Rellonge Vell.

Alguns atres autors, intelectuals i investigadors, com Vicent Boix i Ricarte o Carmenlo Navarro Llombar, mes conegut com Constantí Llombart, entre uns atres, també recolzaren la teoria de Godofredo i els seus colegues, o estigueren d'acort en ella.

Es molt edificant saber cóm comencen les coses, i el coneiximent d'esta primigènia muralla, obri un nou camí en l'història.

Muralla pre-romana

 
 
 
Fuente:
Revista Renou número 79 de julio de 2014 - páginas 22
 
 
 
 
     
   
 
    Amigos conectados     Arriba