Situada en lo carrer Alloza s/n, antic carrer de Dalt.
Per a la construcció d'esta ermita urbana de Sant Nicolau de Bari, s'utilisà en el sigle XVI, el solar a on estava construïda l'antiga mesquita de la moreria de Castelló.
L'actual iglésia en l'advocació al sant Nicolau de Bari, fon realisada pels musulmans conversos que residien en la ciutat. Es té constància de que en 1535, estos musulmans conversos de la ciutat de Castelló, rebien instrucció religiosa en la que antigament fora la seua mesquita, pero que ya en eixos moments era l'iglésia de Sant Nicolau de Bari.
La seua apariència tant externa com interna ha variat prou des de que es començà la seua construcció fins al sigle XVIII, que fon quan prengué realment la seua apariència actual, a banda dels treballs de reconstrucció i conservació fets, i alguna que atra menor cosa per a millorar el seu aspecte genèric.
L'iglésia mantingué durant prou anys la seua harmonia i apariència inicial, fins a que en 1608, experimentà la primera de les seues importants obres de transformació, estenent-se en lo temps esta primera transformació fins a l'any 1611. D'esta primera obra podem destacar l'encàrrec que li realisaren a l'escultor Joan Batiste Vázquez “El mosso” (Finals del sigle XVI – Primeries del sigle XVII), fill de Joan Batiste Vázquez “El vell”, sent est encàrrec, un retaule per a ficar-lo en l'Altar Major de l'ermita, i que dotaria en posterioritat Francesc Mercer en 1624.
Posteriorment, entre els anys 1645 i 1664, es realisaren noves obres de transformació i conservació en esta iglésia de Sant Nicolau de Bari, sempre promogudes i patrocinades pel Consell Municipal, propietari de l'edifici, construït en l'antiga muralla foral de la ciutat.
Fon en 1736, quan l'ermita/ iglésia, adoptà definitivament la seua actual configuració, tant externa com interna, perfilant-se el temple com un temple de quatre trams, cobert en una revolta de canó central i diverses capelles laterals. El presbiteri fon arrematat en una cúpula cega.
L'interior de l'ermita posseïx numeroses obres d'art que són del tot aconsellables i recomanables visitar si nos adinsem en la bella ciutat de Castelló, puix les seues pintures, escultures, retaules i el propi Altar Major són verdaderes joyes. Entre eixes joyes, cal destacar la pintura que del sant titular de l'ermita, Sant Nicolau de Bari, realisà el pintor castellonenc Josep Camarón Boronat (Sogorp 1731 – Valéncia 1803) allà sobre l'any 1775. El citat nou retaule de fusta per a l'altar Major, de principis del sigle XIX, obra del magnífic escultor, també castellonenc, Cristòfol Maurat (1755 – 1817), destaca en llum pròpia en tota una série d'imàgens de tradició barroca.
Lamentablement, algunes de les obres més significatives d'esta ermita/iglésia/temple, hui estan desaparegudes.
Fon casa de l'ermità des de 1780.
En 1828 rep una nova aportació que variarà considerablement la seua apariència externa, més concretament, la seua frontera principal, puix rebrà la portada de pedra que podem vore en l'actualitat, amagant baix d'ella una frontera en al que es distinguien en claritat les rajoles que sobreeixien de la frontera, donant-li un aspecte rar a la mateixa vegada que molt particular.
En 1942, els veïns del carrer Alloza, antic carrer de Dalt, junt a l'Ajuntament de Castelló, repristinaren l'ermita al seu estat anterior a la Guerra Civil, puix durant estos anys, fon convertida en Llògia Maçònica. Ademés a partir d'eixe any s'incorporen, president l'interior de l'iglésia, un conjunt d'imàgens realisades per l'escultor Joan Batiste Folia Prades (¿? - 1945), dotant a l'ermita d'una gran personalitat i bellea.
En 1981, es realisaren noves obres de reforma i conservació, sent estes les de decoració i redecoració del temple i la reforma del presbiteri.
Pero és en 2004, coincidint en les festes de Sant Nicolau, el dia 6 de decembre, quan es realisen les que de moment són les últimes obres en l'ermita de Sant Nicolau de Bari. Els veïns del carrer Alloza en colaboració en l'inestimable ajuda de l'Ajuntament de Castelló, recobriren els sàculs del seu chicotet pero benvolgut recint religiós d'un bonico marbre, també es pintà la frontera de l'iglésia, i es realisaren diferents accions de conservació en el seu interior.
Encara que en orige no ho tenia, en l'actualitat podem vore en la seua frontera, a la dreta de la porta d'entrada, una ceràmica de considerables dimensions en l'image de Sant Nicolau de Bari.
Aixina mateixa en el mateix carrer Alloza, podem vore en una la frontera d'un dels edificis més veterans de la mateixa, una image de Sant Nicolau de Bari dins d'un dels elements decoratius que lluïx en la frontera en forma octogonal, sent este ornament de prou grans dimensions. Est element nos parla de la fe que esta ermita urbana i el seu sant titular desperta en gran número dels sues fidels.
La festa major que acull esta chicoteta ermita urbana de Sant Nicolau de Bari, es realisa el 6 de decembre, sent el magne marc de la Missa Major. Posteriorment es realisa la Provessó de la Tornà, aixina com el Repartiment del Pa Beneït i el tradicional i esperat Cant dels Gojos, Serenates i Albades Populars.
L'iglésia obri tots els dies de matí, ademés d'obrir també el dilluns de vesprada i realisar una missa, convertint-se d'esta manera l'ermita en lloc de pelegrinage tots els dilluns de l'any, seguint la tradició dels Caminants de Sant Nicolau.
Les més entranyables Festes de Carrer de Castelló de la Plana, comencen a les 11:00 hores, en una eucaristia que oficia el sacerdot-capellà de l'iglésia prioral de Sant Nicolau. Ya de vesprada, és el propi responsable de l'iglésia qui ungix als fidels en l'oli portat expressament des del sepulcre del sant italià en la ciutat de Bari, i darrere de la, Tornà, en la que participen quantes persones ho desigen, sent els veïns del carrer Alloza i els que residiren en el mateix, quines més i millor li tenen bona fe al sant titular de l'ermita, quines mai falten ad esta emotiva cridada tots els 6 de decembre, a on per als més chicotets, es procedix al, Tir, de llepolies per a endolcir-los el dia.
Com cada any, l'Ajuntament de Castelló organisa la, 'Marcha de les Ermites del Caminàs', la qual té lloc en octubre, com aixina anuncien en temps i forma el regidor d'Ermites i el de Deports, quines ya han arreplegat bons resultats en totes les edicions que han realisat i en les últimes s'ha aplegat a sobrepassar la sifra de 1.800 participants. La marcha sol eixir de la Plaça Major a les 07:00 hores, en un recorregut d'uns 25 quilómetros, i en els quals es recorren les ermites del Caminàs, sent l'ermita de Sant Nicolau de Bari, una de les parades importants i imprescindibles, i a on els pelegrins degusten coca i dolça mistela. Darrere d'eixir de la Plaça Major, s'arriba a l'ermita de Sant Nicolau, després a l'ermita de Sant Francesc i a l'ermita de la Magdalena, a on es pot almorzar si el pelegrí aixina ho requerix. Una vegada realisada esta nova parada imprescindible, se seguix camí cap a l'ermita de Sant Roc, l'ermita de Canet, la basílica de Lledó, Sant Isidre i Sant Pere Censal i Sant Josep i Sant Jaume de Fardell, a on finalisa un recorregut d'inigualable bellea i tradició.
Josep Miquel Francés (Camp de Mirra, Alacant, 1995), és el Croniste Oficial, i en l'actualitat és el Retor de Bechí, Capellà de la Basílica del Lledó i de l'iglésia de Sant Nicolau de Bari.
El 6 de decembre de 2010, poc abans de les onze del matí començà la celebració d'una missa, com tots els anys, en la que la ciutat de Castelló de nou rendix homenage a la figura de Sant Nicolau de Bari. La parròquia d'a on este sant és titular en lo carrer Alloza, s'omplí durant l'homilia, com no podia ser d'una atra manera, i a la que no faltà el vicealcalde de la capital, Xavier Moliner i diversos regidors de l'equip de govern, com Gonzalo Romero, que a la seua vegada és el President de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló, Miquel Soler, Carme Albert i Josep Masip, els quals foren els encarregats d'obrir i encapçalar la provessó que darrere de l'acte llitúrgic recorregué els principals carrers del centre de Castelló.
Junt ad ells, numerosos veïns, que no volgueren faltar en este tradicional i emotiu acte, seguiren l'itinerari en el que s'acompanya a la venerada image del sant, el qual es repetix puntualment tots els dies 6 de decembre.
Com ocorre en alguns dels nostres Tesors de la Nostra Comunitat Valenciana, l'ermita de Sant Nicolau de Bari de Castelló, és una ermita que no es podem deixar de visitar en els nostres viages a Castelló de la Plana, i es deuria incloure en tots els itineraris que mostren una oferta religiosa, cultural i/o arquitectònica de les nostres terres.
|
