L'iglésia originària fon iniciada sobre l'any 1300, prop de l'emplaçament de l'actual temple. La seua construcció es realisà entre els sigles XIV i XV. En el sigle XVII se li feren diverses reformes, inclosa una remodelació completa al final del mateix. Tenia una nau de cinc trams en un àbsit que contenia tres altars, capelles laterals entre els contraforts, cor alt i als costats de l'àbsit la Capella de la Comunió, construïda en 1652 i la Sacristia. La frontera principal tenia una portada, un rosetó i una torre a on estava el rellonge. Tenia una atra portada en el costat nomenada, Portal Chicotet. El temple originari fon derruït, a excepció de la torre campanar, per haver quedat chicotet a causa d'una forta expansió demogràfica.
Dels bosquejos presentats en 1752 per a construir el nou temple, guanyà el de Joan Josep Nada, sent el Mestre d'Obres des de l'inici de la construcció en 1753 fins a la seua mort en 1763. en 1756 es paralisaren les obres per problemes econòmics. Posteriorment dirigí les obres Josep Dols, i en 1775 ho feu Josep Ayora. En 1779 fon terminada i beneïda, encara que la nova Capella de la Comunió no es realisà fins a l'any 1798.
En 1784 la Real Acadèmia de Sant Carles, encarrega a Bertomeu Ribelles la decoració de l'iglésia. Entre 1785 i 1798, Vicent Gascó continuà l'obra de Ribelles, traçant i dirigint ademés la nova Capella de la Comunió.
Vila-Real era archiprestat molt abans de la concessió del títul de “Archiprestal” per a l'Iglésia de Sant Jaume Apòstol, puix lo ostentava pel fet de ser la parròquia principal de dit archiprestat.
L'iglésia actual és de grans dimensions, 75 x 45 x 22 metros. La seua planta d'estil barroc, fon dissenyada pel monge carmelotà Josep Albert Pina, i rematada en ornaments neoclàssics, i és la conjunció d'una nau central i una de saló. La central d'entova de lluneta té tres exedres poligonals i forma l'àbsit i els braços de l'encreuament, i s'obri a l'espai columnari de tres naus de 22 metros d'altària separades per huit pilars de secció quadrada i cimaci sobre capitell corinti, del qual arranquen quatre arcs faixons. En l'encreuament s'eleva la cúpula a 33 metros sobre el tambor de huit finestrals d'arc rebaixat.
Els espais laterals són d'arc de mig punt i comprenen huit capelles terminades en cúpules d'aresta, que són obra, en la seua majoria, de J. Cuenca (1849-1856). Les capelles del lateral dret estan dedicades a Sant Llorenç i la Mare de Dèu dels Dolors, Sant Pere i Sant Miquel, La Divina Aurora, la Verge del Rosari i el Crist Jacent. I les del costat esquerre a Sant Antoni i Sant Isidre, el Cor de Jesús i la Verge del Carme, la Puríssima i Sant Pasqual, Sant Josep i la Sagrada Família.
Els murs de l'iglésia són de mamposteria i la frontera principal imita sellars en un remat mixtilíneu. La coberta de teula blau verniçada conforma un perfil ogival a dos aigües en la nau central i de cobertiç (a una aigua) en les laterals.
A l'exterior s'òbrin quatre portades. La principal, datada en 1802 en va allindat i molurat que continua en les brancalades en una frontera en cornisa mixtilínea i columnes faixades. La frontera principal es complementa en una placeta en “U”, tancada en reixa des de1924. La porta de la Peixcateria, en dos columnes fixades i va allindat. La porta del Mercat, en llindar i emmarcada en pilastres. La portada de la Capella de la Comunió, de dos cossos de pedra plana, té pilars toscans i dalt una capelleta i frontó triangular.
El campanar és una torre octogonal de 42 metros d'altària i 9 metros de costat en la seua base, realisada en pedra tallada de Borriol i Benadressa. El seu primer cos és quadrangular fins a la primera cornisa, i en ànguls de cantoneres quatre piramidals; el segon cos és octogonal fins a la coronació en cornisa. El cos de les campanes presenta obertures de mig punt en dovelles a a l'esquerra de la frontera principal.
Fon alçat entre 1682 i 1703 per Jaume i Severí Sebastià segons traça d'Agustí Maiquez, formant part de la derruïda iglésia migeval. S'unix a l'iglésia Archiprestal a mitat del sigle XIX trencant la seua image original. En el seu interior hi ha quatre habitacions, una d'elles per al rellonge.
En l'interior de l'iglésia de Sant Jaume Apòstol destaca el Retaule de Sant Jaume, obra de l'italià Paolo de Sant Leocadi (1512-1519), situat front a l'Altar Major. Els seus altars laterals decimonònics (1849-1856), segons traces de J. Cuenca i l'Artar Major de marbre entreverat i estil neoclàssic (1829-1832), atribuït a Joan Marzo. Les pintures al fresc realisades per Josep Vergara (1772-1777) per a les pechines de la cúpula major utilisant com a motiu principal el martiri de Santiago, i els frescs de la Capella de la Comunió (1796-1798). El Via Crucis, fon pintat per Bernat Mundina Milallave. Se conserven quatre grans llenços de Vicent Castell, (1903) representant diverses escenes religioses. Els altars decorats en el sigle XIX, comprenen escultures d'Amorós (Sant Jaume), Ortells (La Verònica i el Sant Sepulcre), Ponsola (Verge del Rosari), Pere Gil (Sant Llorenç i La Divina Aurora), Llorenç Poy (Verge de Gràcia) etc.
El pedestal de quatre metros d'alt és de marbre color beix. Conta en setze pilars adossats a la paret, decorat en superposició dels ànguls. Dalt de l'àtic dos àngels subjecten un medalló en un corder sobre ara i l'inscripció, “ Haec Esta Lama Domus Dei”. Adossats a dos columnes abans de l'altar, dos púlpits sobre balustrades de maarbre. Al per de la nau, cor sobre arquitectura coríntia.
El 26 d'agost de 1996, la Direcció General de Patrimoni Artístic incoà els tràmits per a la declaració de Ben d'Interés Cultural, en la categoria de Monument, i el 20 de febrer de 2004 fon declarada Monument.
El Servici de Patrimoni Arquitectònic i Migambiental realisà una restauració de tot el conjunt en el seu exterior i interior, tant en l'iglésia com en el campanar, i entre els anys 2007 i 2008 es realisà una completa restauració del temple, en motiu d'haver segut triada com a una de les sèus de l'Exposició, Espais de Llum, promoguda per la Fundació La Llum de les Imàgens, que es realisà durant els anys 2008 i 2009.
L'iglésia dispon d'un interessant museu que arreplega una important colecció del pintor italià, Paolo de Sant Leocadi.
Si eres amant de les iglésies o de les impressionants obres d'arquitectura civil, militar i religiosa que tenim en el nostre Regne de Valéncia, tens una parada ineludible en Vila-Real per a vore i admirar esta impressionant iglésia que a a bon segur te deixarà sense paraules, puix en ella trobaràs quant estigueres buscant i molt més.
|
