| Els orígens de la concatedral nos porten a 1288, any en que comença a construir-se una iglésia en un estil gòtic renaixentiste, pero en 1337 estant encara en construcció, un incendi provocat per Mossén Francesc Olivares, la destruí, sent este obligat sufragar la reconstrucció. Pero volgué el destí que un terratrémol pocs anys després també destruïra el temple encara també estant en construcció.
Fon en 1383, durant les obres de reconstrucció, quan es construí la portada del migdia, la més antiga de les que encara es conserven, recaent esta en lo carrer de l'Archipreste Balaguer, apareixent documentada ya en 1382 com obra de Guillem Coll. En 1403 s'inicien una atra volta les obres de construcció i reconstrucció de la nova iglésia, que seria ampliada pel mestre d'obres Miguel García de Sogorp. Estant encara en construcció, Sant Vicent Ferrer en 1414 ya predicà en ella.
Allà cap al 1420 ya s'havia construït la porta nort en la plaça de l'Herba, front a l'antic Palau Municipal, colocant-se llavors en el tímpan una image de la Verge en Jesús de chiquet en el braç i presentant una decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal, en la Plaça Major, també conservada de l'iglésia original, s'erigí en 1435, és d'un gòtic més alvançat que les anteriors i els capitells estan decorats en escenes del Nou Testament, sants i motius florals. L'Iglésia de Santa Maria la Major, seria consagrada pel bisbe de Tortosa el 3 de març de 1549.
En 1662, de la mà de Juan Ibáñez, es construí la Capella de la Comunió, en planta de creu grega i coberta en una cúpula en el centre i voltes de mig canó en braços, la qual obria el tram dels peus del costat de l'Epístola.
L'Iglésia de Santa Maria la Major fon elevada a la dignitat de 'Archiprestal' en les primeries del sigle XX, passant a denominar-se, Iglésia Archiprestal de Santa Maria de l'Assunció. Sent en maig de 1924 quan es feren els actes de la coronació de la Patrona de la Mare de Deu del Lledó.
En 1931 Iglésia Archiprestal de Santa Maria de l'Assunció fon declarada Monument Històric Artístic.
En 1936 l'Iglésia Archiprestal patix un saqueig i finalment en el primers dies de la Guerra Civil Espanyola, el 24 de juliol de 1936 patix un incendi provocat. Raonaren la possibilitat de convertir-la en l'Archiu Provincial, pero al remat, el 17 de novembre de 1936, l'Ajuntament acorda en un ple, derrocar-la pedra a pedra, aludint raons higièniques i urbanístiques. El derrocament de l'iglésia obtingué les protestes de la Direcció General de Belles Arts, que pocs anys arrere l'havien declarada, Monument Històric Artístic. Les pedres serviren per a la construcció d'un matador.
En 1939, de nou es coloca la Primera Pedra per a la nova reconstrucció de l'iglésia sent Evaristo de Vicente, el president de Patronat que s'encarregà de la reconstrucció i acondicionament de la mateixa, i un fidel treballador en pos de conseguir-ho.
Des de la seua fundació allà pel sigle XIII, Castelló pertanygué a la diòcesis de Tortosa, Pero fon en 1960 i gràcies a una Bula del Papa Juan XXIII del 31 de maig de 1960, realisada en estos térmens, "...per la Nostra potestat apostòlica decretem i manem lo que seguix: Afegir a la diòcesis de Sogorp el títul de Castelló de tal manera que tant la diòcesis com el seu bisbe es denomine en lo successiu en la doble denominació conjunta de Sogorp-Castelló. Conservada ademés, la dignitat de la Catedral de Sogorp, elevem al grau de Concatedral al temple consagrat a Deu en honor de la Santíssima Verge Maria que està en la ciutat de Castelló... Igualment concedim al Bisbe de Sogorp la facultat d'habitar, segons el seu prudent juí, en la mateixa ciutat”, es creà aixina la diòcesis de Sogorp-Castelló, establint que abdós ciutats fruirien d'una igual dignitat episcopal. En això l'Iglésia Archiprestal de Santa Maria de l'Assunció, fon elevada a la condició de Concatedral en el nom de Concatedral de Santa Maria. El primer bisbe d'esta nova diòcesis en fon, Monsenyor Josep Pont i Gol. L'alcalde de Castelló era Josep Ferrer Forns, el president de la Diputació Carles Fabra Andrés i l'archipreste de l'Iglésia Archiprestal de Santa Maria de l'Assunció Joaquim Balaguer Martinavarro.
En 1968 es construí la Capella de la Comunió i posteriorment el restant de les dependències.
Fon consagrada de nou solemnement el 4 de maig de 1999 pel Llegat Pontifici, cardenal Dario Castrillón aprofitant la celebració del 75 aniversari de la Coronació de la Verge del Lledó. I com des del sigle XIV i durant tres sigles, cada 15 d'agost s'havia escenificat el “Misteri” de la “Assunció de la Nostra Senyora als Cels”, es recuperà el “Misteri” per a la nova consagració, en partitura composta per Matilde Salvador, ya que l'original es pergué.
En els anys noranta, en el lema, “Santa Maria, obra de tots”, es conseguí coronar el cimbori i finalisar l'encreuament i l'àbsit, sent l'actual concatedral de Santa Maria de l'Assunció un temple neogòtic reconstruït per l'arquitecte Vicent Traver Tomàs i tres generacions d'arquitectes de sa família durant setanta anys que acabà en 2009 sent el seu net Juan Ignacio Traver seguint el proyecte original qui acabà la construcció que ocupa una illa de cases sancera, junt a les dependències parroquials, vivendes del clero i dependències catedralícies.
L'any 2008 fon declarat en la concatedral de Santa Maria, Any Marià de la Verge del Lledó en la capital, participaren el bisbe, l'alcalde i el prior de Lledó, Vicent Agut. Minuts abans de fer-ho la campana, Àngel del Campanar El Fadrí, la que més representa la ciutat de Castelló, i la més gran de tot el litoral mediterràneu, doblà per a anunciar este magne event. Vullc fer notar que la campana Àngel de tres tonellades de pes, a soles es volteja en els més grans acontenyiments.
L'orfeó Valencià Navarro Reverter, el 3 de maig de 2008 realisà un concert en la concatedral. I també en 2008, els dies 10 i 12 de novembre la concatedral acollí l'Exposició, La Llum de les Imàgens, junts als temples d'El Salvador en Borriana, i l'Archiprestal Sant Jaume de Vila Real.
Segons l'historiador Vicent Monsonis, l'Iglésia de Santa Maria, contava en una nau i diverses capelles, pero a mida que passà el temps es relisaren millores en ella adaptant-la als gusts de cada época, tenint traces de barroc, i neogòtiques. Conta en una planta de creu llatina en tres naus en voltes de creueria. El creuer es remata en un cimbori i la capçalera en un àbsit pentagonal. Quan s'acabaren les obres en 2009 contava ademés en un nou claustre, una sala capitular, un archiu i un museu. El 26 de maig de 2010 la concatedral estrenà noves vidrieres que substituïren als finestrals del cimbori, l'obra estigué a càrrec l'artesà segovià Carlos Núñez, i pagada per sancer pel govern de Castelló, el qual també finançà la restauració de l'orgue i l'ornamentació de la capella de la Comunió.
Dels murs interiors al voltant del Crist Crucificat, que presidix el temple, pengen llenços dels sigles XVIII i XIX dels pintors Joaquim Oliet i José Camarón. Junt a la sacristia hi ha una pintura sobre taula del sigle XVI atribuïda a Rodrigo d'Osona, “El naiximent de Jesucrist”, obra que en un principi pertanygué al Palau Municipal. En l'Altar Major, en marbre de Borriol de més de dos mil trescents quilos, hi ha una image de l'Immaculada Concepció del sigle XVIII, tallada per José Esteve Bonet, i baix l'Altar Major estan soterrades les relíquies de Sant Pasqual Baylón, Sant Vicent Ferrer, Sant Blai, Beata Genoveva Torres Miralles, Sant Enric d'Ossó, Beat Manuel Domingo i Sol, Santa Maria Magdalena, Beata Isabel Calduch i Santa Maria Rosa Molas entre uns atres, sent una de les construccions eclesiàstiques en contindre més relíquies. També és de remarcar la creu de provessó de plata dorada i esmalts de 1577, aixina com una talla de Sant Antoni de Padua, del sigle XIX, i un llenç anònim del sigle XVII que representa a Sant Miquel i Sant Roc. Baix el cor hi ha una image del patró de la ciutat Sant Cristòfol, del sigle XVII, una de Sant Roc del sigle XVII i una atra de Sant Josep del sigle XVIII.
En la cripta està expost permanentment el Santíssim Sacrament, i es venera l'antiga image gòtica de Santa Maria, del sigle XIV. En l'Altar dels Sants Patrons, tallat en alabastre en 1943, trobem una image de la Mare de Deu del Lledó, i la venerada image del Sagrat Cor de Jesús. La pica batismal és del sigle XV i encara està en us.
El dia 4 de maig es commemora la patrona de la ciutat, La Mare de Deu del Lledó. I el dia 15 d'agost es celebra la Solemnitat de l'Ascensió de la Nostra Senyora de l'Assunció, titular de l'Iglésia Major. També existix una tradició d'Adoració Nocturna.
Per darrer el Museu de la concatedral és molt important, destacant obres de l'art sacre de diferents époques i estils d'autors com Joan de Reixach, Nicalau Falcó o Lluís Montoliu. |
