La concatedral de Sant Nicolau de Bari, Patró de la ciutat d'Alacant, es troba situada en ple barri antic d'Alacant, en la plaça Abad Penalva.
Fon construïda entre 1616 i 1662 per diversos arquitectes que seguiren els plans d'Agustí Bernardí, discípul d'Herrera, el qual li donà un marcat estil herrerià. La concatedral s'alça sobre los restos d'uns chicotet temple de l'época migeval que a la seua vegada s'alçava sobre una antiga mesquita.
El seu aspecte exterior és d'una gran sobrietat que es pot calificar com de renaiximent tardà i incipient barroc. La frontera principal és d'estil dòric i pertany a un antic temple del sigle XV i la lateral és d'estil jònic.
Fon elevada a concatedral en 1959, compartint la sèu catedralícia en la Santa Iglésia Catedral de, El Salvador d'Oriola, convertint-se esta sèu catedralícia en la diòcesis d'Oriola-Alacant.
En passar el Concili de Trento, se seguiren uns nous tipos de construcció, aixina, presenta una planta de creu llatina en els braços de l'encreuament molt poc desenrollats, en sis capelles laterals intercomunicades entre sí i sèt capelles en l'àbsit, i una gran capçalera en girola. Cal destacar que la planta es duplica en el nivell superior, solució que fon presa en unes atres iglésies de la província, com fon en Elig.
L'iglésia consta ademés, d'una antesacristia, sacristia, sala capitular, un claustre quadrangular d'una altura a soles i dos portes, la Negra i la de la Santa Faç. Ademés, en el seu interior es pot notar l'abundància de llum natural que entra per la cúpula.
El claustre i les seues potades, d'estil barroc i realisades per Joan de Villanueva, també són d'un temple anterior més chicotet construït en el sigle XV del qual conserva alguns restos. Este claustre està considerat com el més bell del barroc valencià. Posseïx un esplèndit jardí en columnes i una important reixeria del sigle XVIII, sent la seua construcció de la mitat del sigle XVII. Les seues portes de fusta estan llaurades en diferents escenes per l'artiste Joan Batiste Borja.
Des del claustre s'accedix a la Capella de la Comunió, realisada per Joan Batiste Borja en el sigle XVIII, a on unes ferreries del sigle XVIII són les protagonistes. Esta capella és la més important i bella d'estil barroc espanyol i valencià, contant en una bellíssima portada.
La capella de Sant Nicolau de Bari (1676), en una image del sant ubicada en el centre de l'àbsit, el qual està recobert de panels de fusta tallades i dorades en estil barroc i realisades per Joan de Villanueva. Les grades de l'altar major estan construïdes en marbre de Carrara. En les zones baixa i alta del Presbiteri es troben els altars dels Patrons d'Alacant, Sant Nicolau de Bari i la Verge del Remei.
A l'Archiconfraria de la Nostra Senyora del Remei, Patrona d'Alacant, i establida en la insigne iglésia concatedral de Sant Nicolau de Bari, es deu que hui en dia conte esta en un gran camaril de la Patrona, que substituí en son dia al chicotet altar del claustre.
Front a la Capella de Sant Nicolau, en el centre del Presbiteri, es troba el Baldaquí, fet en alabastre, jaspi i marbre alacantí.
En la part baixa es troba el bust-reliquiari de l'alacantina Santa Felícitas, del sigle X, i a abdós costats els compatrons, Sant Roc i Sant Francesc Xavier.
El seu interior és de grans proporciones, en una esvelta cúpula, nomenada cúpula blau, que alcança els 45 metros d'altura en estil dòric, característica de les construccions mediterrànees, baix la qual es troba la Capella de la Comunió, i es configura en tres trams diferenciats, a on la geometria juga un paper important en la seua distribució. Estos trams són tres cups alineats segons l'eix llongitudinal.
Als peus d'esta nau, subdividida a la mateixa vegada en tres trams, es disponen les capelles laterals entre els contraforts. L'interior està subdividit en dos pisos superposts baix de l'entaulament, sobre el qual arranca la volta de canó seguit.
El primer tram ocupa una gran superfície, i era a on es trobava el Cor fins a l'any 1943 en el que fon suprimit, el qual estava vinculat al Presbiteri per als oficis i la llitúrgia. La seua implantació suponia una contradicció en el desenroll llineal que sugerix la nau de la basílica.
En el tram intermig està l'encreuament, deixant un gran espai buit, que degut a la supressió de les capelles menors, queda dilatat cap als laterals formant en transpet. Sobre els arcs torals, per mig de les pechines, i sense la presència intermija del tambor, recolza directament la cúpula que té quinze metros de diàmetro, en un bell interior de motius quadrangulars dins de la tradició que en Espanya hi havia generat l'iglésia del Monasteri de l'Escorial.
El Presbiteri correspon al tercer tram, la seua planta és poligonal, puix el seu contorn exterior està dividit en sèt trams rectes, circumdats a la seua vegada per una seudogirola, seguint les seues capelles la disposició de les del tram dels peus, separades per mig de pilastres i cares llises que comprenen tota l'altura, contribuint a unificar visualment l'espai.
L'orgue és del sigle XVIII i fon construït pel famós fabricant d'orguens, Joan Alamany, posseint una caixa plateresca del sigle XVI, procedent de l'antiga iglésia gòtica, el qual està colocat a 10 metros d'altura a l'estil 'niu'. Una vegada fon construïda la nova iglésia, fon reconstruït pel constructor d'orguens alacantí. Batiste Torres, aprofitant per a ampliar-ho a l'estil barroc, alcançant la caixa l'altura de 16 metros.
La cadereta, que és la part de l'orgue més eixint, fon construïda en 1694 a l'estil rococó per inutilisació de l'orgue major darrere el bombardeig de 1692. Posteriorment actuaren en ell, Matíes Salanova, Fermí Usarralde, José Belter, Agustí i Joaquim Salanova i Miguel Alcarria, qui li donà la seua disposició actual. En 1931, en un assalt que patí l'iglésia, pergué tots els tubos de metal.
El seu interior fon restaurat recentment en motiu de la celebració en Alacant de l'exposició, La Llum de les Imàgens, sent el seu comés, recuperar i promocionar el patrimoni artístic valencià.
En esta concatedral es realisen cicles de concerts musicals.
Obres d'art.
En la Capella de la Comunió, hi ha un retaule en un relleu de l'Anunciació que està tallat en marbre en gran perfecció.
En el claustre del sigle XV, destaca un magnífic conjunt escultòric de Jesús i els dos lladres.
El Retaule de les Ànimes, pintat en 1574 i dedicat a les, Ànimes del Purgatori, és una pintura a l'oli sobre fusta de, Nicolau Borràs Falcó (Cocentaina, 1530 – Alfauir, 1610), que es pot enquadrar en la primera etapa del pintor, i posseïx les següents inscripcions:
VENITE BENEDICTI PATRIS MEI P os.
SURGITE MORTUI VENITE AD IUDICIUM
lE MALEDICTI IN IGNEM
ETERNUM’.
HOC SIGNU ERIT IN CELO. TV DOMINI IUD1ADO VENERIT.
El Crist de la Bona Mort, en fusta policromada en unes dimensions de 280 x 170 cm. de Nicolau de Bussi, sigle XVII, i que es supon tallada a final del sigle XVI o principis del sigle XVII.
Este crucifix expressa en les extorsiones del cos, els grans torments i angoixes del martiri, encara que el seu rostre es contempla majestuós i dolç.
Els dominics d'Alacant en prendre possessió del convent del carrer Major, expongueren en el seu temple l'image del Santíssim Crist de la Bona Mort, al que popularment nomenaren, “El Crist dels Flares del Rosari”. Mentres els dominics permaneixien en el mencionat convent, el Crist es venerà en el seu temple. En 1836 es realisà l'exclaustració, pero permaneixqué en el mateix altar fins a que en 1851, l'Estat ordenà derrocar el temple dominic, traslladant-ho llavors a l'iglésia colegial de Sant Nicolau a on es guardà en la Sala Capitular.
En l'àbsit està l'image de Sant Nicolau de Bari, d'estil gòtic.
Entre la girola i el centre es troba la talla de la Verge dels Remeis, que es una preciosa talla renaixentiste guardada per un camaril.
En el centre del Presbiteri, es troba el Baldaquí italià de marbre i jaspi, de 1688.
Si els teus passos en alguna ocasió te fan arribar a terres alacantines, no pots deixar de visitar esta concatedral, que encara que per fòra l'aspecte sobri de la seua frontera pot ser que passe un tant desapercebut per no ser molt cridaner, per dins és tota una maravella de l'art i de l'estil barroc, encara que posseïx traces d'uns atres estils. Parada obligada en Alacant.
|
