Fent un poc d'història, començaré per nomenar a Josep Joaquim Agulló i Ramon Sánchez de Bellmont i Ripalda, comte de Ripalda, membre d'una família d'antic abolori i propietats en tota la província de Valéncia. Fon un cavaller ilustrat que dedicà bona part del seu quefer, a les belles arts. Fon president de la Real Acadèmia de Sant Carles entre 1860 i 1868 i colaborà en la Real Societat Econòmica d'Amics del País, en una época de grans innovacions en el camp agrari. Fon senador i diputat conservador en varies llegislatures, el comte de Ripalda, ademés fon un gran mecenes i en agost de 1864, quan es funda la Creu Roja Internacional en Ginebra, ell representà a Espanya i fon el primer president de l'institució en el nostre país.
Pero el comte mor en 1879, i és quan cobra vida pròpia la figura de la seua dòna, la comtesa viuda de Ripalda, Na Maria Josepa Paulin de la Penya, valenciana, pertanyent a una família d'orige francés, que es ficà al front de la facenda i negocis familiars. Fon la promotora del Passage de Ripalda, una galeria comercial a l'estil europeu, en elegants cafens, a on en 1897 s'ubicà un luxós hotel dotat del primer ascensor de Valéncia.
La comtesa de Ripalda volgué alçar un palauet per ad ella que evocara el de Lluís de Baviera. Aixina, Vicent Monmeneu dibuixà els plans i l'arquitecte valencià Josep Maria Arnau Miramón (1849-1906) ho construí. La comtesa inspeccionava les obres una vegada i una atra, segons es dia, enredrant per les bastides i transformant moltes vegades les previsions inicials de l'obra.
El palau Ripalda fon construït en l'actual Pla del Real, en una zona privilegiada de la Valéncia d'aquella época i en lo que fon un dels horts que posseïa la família a les afores de la ciutat, pròxim a la séquia de Mestalla i del camí de la Soletat, fon una construcció concebuda com un château francés, pero dins d'una perspectiva romàntica sense precedents en Valéncia.
La seua construcció front a la font de les Quatre Estacions, junt als jardins de Monfort i a l'entrada de la Fira Mostrari de Valéncia, fon d'estil eclèctic-gòtic, en torres i andanes, i s'inicià en 1889, sent construït en rajoles, fusta i escayola, acabant la construcció en 1891. contava en una gran balconada en la frontera principal, i a la dreta d'esta, una gran torre de planta circular que dominava tota l'image del palau, i darrere a l'esquerra, tenia un torrelló de planta quadrangular en unes diminutes torres en cada cantó. La seua elegant i romàntica figura, entroncava perfectament en el paisage valencià de l'época. Un paisage d'aspecte cortesà, rodejat de jardins que delimitaven una chicoteta muralla que li donava un caràcter especial.
La comtesa vixqué en el palau des de la seua inauguració en 1891, a la que acodí la flor i nata de la Valéncia renaixentista, fins a la proclamació de la Segona República, quan fugí de la ciutat per a morir poc després. Quan en 1936 es traslladà el govern d'Espanya a la ciutat de Valéncia, el palau, abandonat fins a llavors, passà a ser la sèu del Ministeri de Comerç, per a tornar a ser abandonar algun temps després.
Junt a l'Exposició Regional Valenciana de 1939, compartí protagonisme en ell, ademés algunes marques d'automòvils, com “Delage”, lo utilisà com a reclam publicitari.
La filla de la comtesa de Ripalda morí sense descendència i les seues propietats passaren als seus nebots, els comtes de Berbedel, el seu títul passà en 1958 a Amàlio de Marichalar, yayo del exmarit de l'infanta Elena.
En el pas del temps la Fira Mostrari s'anà quedant chicoteta en el seu emplaçament i es decidí traslladar-la a uns terrenys en Benimaclet, i en allò es recalificaren els terrenys a on estava, per a poder construir en ells, aixina, apenes iniciat el tràmit de recalificació, els propietaris del palau Ripalda demanaren que el mateix s'incloguera en la recalificació, i aixina ocorregué, aludint a temes un tant rebuscats i trets de context, que en el pas del temps, a soles ha corroborat la teoria de que fon una gran jugada especulativa dels propietaris del palau. El derrocament del palau de Ripalda promogut en 1965 per l'alcalde Rincón d'Arellano, fon realisat en 1967 sent alcalde de Valéncia Vicent López Rosat, i era, com sol dir-se, una mort anunciada, puix el palau estava molt deteriorat per dins, com a conseqüència d'un abandó total per part dels hereters i també per l'alt cost de manteniment.
L'almanac de, Las Provincias, de l'any 1968 dedicà la seua portada a l'estampa evocadora i romàntica del palau de Ripalda.
En l'actualitat, sobre el solar que ocupava el palau s'alça un edifici conegut com a, La Pagoda. La promoció de La Pagoda i de les Torres del Real arrancà entre 1970 i 1971. Les empreses promotores de la nova illa de cases foren, Jardins del Real, Vicoman i Torres del Real, entre quines socis fundadors estava l'ultima propietaria del palau de Ripalda, Consol Gómez Trénor, sent uns atres socis, membres destacats de la burguesia local com Vicent Iborra, Joaquim Muñoz Peirats i Josep Reyna Doménech.
En el pas del temps, part dels terrenys de l'edifici de la fira passarien a mans de l'empresari hoteler Josep Melià, que tenia el somi de construir allí un hotel de cinc estreles, pero el mateix no s'arribà a construir per falta de finançació.
En 2012 s'inicien les obres de recuperació dels Jardins de Monfort i en elles, en una parcela anexa al jardí a on s'assentava el palau, trobaren restos del mateix, els fonaments, paviments, encintats i alguns murs corresponents a les traces de l'antic jardí del palau de Ripalda. També s'ha localisat la séquia que separava el jardí del palau (físicament situat a on ara està “La Pagoda”), unes atres infraestructures de rec i un pou de sénia de cinc metros de fondària.
Actualment, tot lo que queda en peu de lo que fon el palau de Ripalda, és un chicotet mur de la tanca que rodejava el jardí, que conté una porta que estava flanquejada per dos chicotetes almenes, que està tapida en rajoles i algeps.
Com ya fera en l'artícul dedicat a l'Escala Real de Valéncia, este monument ya ha desaparegut i no es por visitar, hi ha vegades que les persones no tenim mida en destruir monuments que després tirem a faltar.
|
