En 1321 es té constància d'una gran inundació en Valéncia que provoca l'afonament de cases dins i fòra de les muralles islàmiques. En 1328 una nova inundació anega Valéncia. Y ya en les obres de la muralla cristiana iniciades, en 1358 una violenta inundació, causa gran número de morts i derroca més de mil cases i llenços de les muralles islàmiques i cristianes.
Per allò i mediant un privilegi, en 1358, el rei Pere IV, El Cerimoniós, es crea la Fàbrica de Murs i Valls, encara que hi ha precedents d'inundacions des de 1251. Sobre esta entitat recaigué la responsabilitat de mantindre el bon estat de conservació de la infraestructura urbana, per tant, li assignaren els comesos de creació i manteniment de les fortificacions, ret d'aigüeral, ret vial, manutenció del rellonge de la Catedral i servici d'extinció d'incendis.
El riu Túria, des de els primers precedents d'inundacions provocades per ell, s'ha desbordat cíclicament en infinitat d'ocasions durant els sigles XIII al XX, sent estes riuades més o manco grans, afectant a tot el traçat del caixer.
Aigües amunt els territoris més castigats sempre han segut Mislata, Campanar i Saïdia. I aigües avall, Nazaret, Grau o Montolivet, per citar alguns eixemples d'abdós.
A lo llarc del sigle XVI s'alçarien tres nous ponts de pedra, el de Serrans en 1518, el de la Mar en 1596 i el Pont del Real en 1590. Paralelament i fins a 1833 la Fàbrica de Murs i Valls acomet tres tipos d'intervencions en la rambla del riu, realineament de la corrent, reforç de les vores i dragat del canal, a la vegada que seguien construint els antepits, primer a pur de sellars i després de calicant, plens de sobris ornaments en baranes, rampes, escales...
Cal destacar la riuada de 1589 que arrasà Valéncia, donant per esta riuada a que el rei Felip II en 1590, creara la Fàbrica Nova del Riu, tenint entre les seues funcions la construcció de ponts i l'edificació de enormes dics o grans parets defensives i antepits, en el fi de canalisar les avingudes del riu Túria. Una de les primeres mides que prengué esta institució, fon la de construir antepits a abdós màrgens del riu Túria, que s'efectuaren entre 1591 i 1789, quedant revestida la marge dreta des de la Creu Coberta en Mislata, fins a Montolivet i la marge esquerra des del Pont de Sant Josep fins al Pont de la Mar.
L'entitat denominada, Junta de Murs i Valls, constituïx una de les institucions municipals de major prestigi en la Valéncia antiga, estant integrada a la seua vegada per les dos entitat citades anteriorment.
La construcció dels antepits conduí a diversos problemes tècnics, com definir el seu traçat i amplària, ademés d'allargar en dos arcades més el Pont de Sant Josep o alçar el Pont de la Trinitat per estar molt fondo, soterrat a quatre o cinc pams.
L'obra es realisà deixant espai entre les parets i la muralla cristiana del costat de la ciutat, i les parets i els horts de la vora esquerra.
Les prioritats de construcció dels antepits queden plasmades en les fases cronològiques de l'obra. Primer entre 1591 i 1610 el reforçament d'abdós vores entre els ponts de Sant Josep i de la Mar. Des de 1606 a 1674 es construí l'antepit des de Mislata al Pont de Sant Josep, ampliant-se fins a alcançar en 1729 el Pont de la Mar i l'ermita de la Nostra Senyora de Montolivet, arribant aixina a l'extensió que tenia en 1923, des de la Creu Coberta de Mislata, fins a Montolivet.
Els antepits es reforçaren en la part interior de dits dics en reble i pedra del riu, i constituïxen una obra colossal per la seua extensió i unitat, sent una construcció única en Valéncia, en Espanya i pràcticament en tot lo món, puix són poques les ciutats que disponen d'unes defenses fluvials tan grans, llargues i elaborades com les del riu Túria al seu pas per Valéncia, ya que és una llarga construcció de 7.093 metros en la ribera sur, que vela per cuidar el centre de la ciutat, i de 2722 metros en la ribera nort, acabada en 1789, que en un principi velava per l'horta, pero en el pas dels anys també acollí barris i servicis.
La construcció dels antepits a soles resolgué en part el problema de les creixcudes, i mostra d'allò són les inundacions dels sigles XVII, XVIII, XIX i XX.
A soles entre 1610 i 1628, el riu experimentà onze creixcudes.
Els antepits, ademés de la seua missió de contenció, comprenen obres pròpiament decoratives, les més antigues concentrades en el Passeig de la Pechina, nom que li ve per una gran pechina en l'antepit. Unes atres peces ornamentals destacables són, sobre tot en la proximitat dels cinc ponts, les baranes, rampes, escales, trompes d'àngul i obres de talla pétrea, com bancs.
En 1776 de nou hi hagué una gran riuada, i Cavanilles (1745-1804) parla d'ella, referint-se a Campanar, dient que el riu Túria és el pijor enemic d'esta població,. L'última riuada del sigle XVIII fon en 1783.
En 1953 per acort del consell de Ministres, es designa una partida de huit millons de pessetes per a construir els dos quilómetros i mig d'antepit davant del poblat de Campanar, obra realisada en calicant, pero en les típiques boles en gran part d'ella, i, a conseqüència de la riuada de 1957, es construí, aixina mateix de mampuesto sense boles, pero més alt, l'antepit del Camí de les Moreres, des de Montolivet fins a l'actual pont del ferrocarril de Barcelona i Saragossa. En total la construcció d'antepit supera els 13 quilómetros en abdós vores del riu.
Complement de l'antepit sur, en el nort no hi ha, són els monuments commemoratius, sempre en jardins, com l'ubicat en les Alberedetes de Serrans, en antepit nou, posterior a la riuada de 1957, de mampuesto i sense boles. El de la vora del Temple, d'antepit antic i clàssic en boles, i en busts realisats per Agapit Valmitjana, Ignaci Vergara, escultor valencià i fundador de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. El bloc commemoratiu junt a la pujada al Pont del Real, de la Coronació Pontifícia de la Nostra Senyora dels Desamparats en 1923, en la llegenda “Ací fon coronada l'image de la Verge dels Desamparats 1923. Maig 1973”. El monument titulat, “La Victòria de Valéncia” de l'escultor Antoni Sacrament en el Passeig de la Ciutadella. Front a la Casa de Socors, el bust del periodiste Teodor Llorente Falcó, en la llegenda “Valéncia a Teodor Llorente Falcó, 1969”. O el bust a Simó Bolívar en el centre de la Plaça d'Amèrica.
En l'actualitat, molts trossos de l'antepit estan sent derrocats per a donar pas a la gran cantitat de nous ponts que travessen el riu Túria unint abdós vores. En unes situacions se tira de menys un bon sistema de conservació que està deteriorant els antepits.
De totes maneres, un passeig per l'antepit sur del riu Túria al seu pas per la ciutat de Valéncia, és un passeig per la mateixa història de Valéncia, puix caminant junt ad ell la ciutat pareix que te remoreja a l'oït tot lo millor d'ella. Recomane este passeig a qui puga fer-lo, puix mai s'arrepenedirà d'haver-ho realisat.
|
