Inicio Juan Benito
 
 


Artículos



ARTÍCULO 140

RENOU

Renou

Volver a Renou

Volver a Artículos

 
 

BREU PASSEIG PELS POETES, ESCRITORS I LLETRAFERITS DEL NOSTRE REGNE DE VALÉNCIA

Escrito en valenciano

 

 
 

Benvolguts amics, m'agradaria que n'acompanyareu per un grat passeig que vaig a fer pels poetes, escritors i lletraferits de la nostra benvolguda llengua valenciana, faena que no és cosa de minsa i molla per la destabacada cantitat d'ells que per sòrt tenim. Per això no vullc començar “a pèl” parlant del nostre Sigle d'Or de les Lletres Valencianes, al qual també arribaré, puix abans d'eixe gran sigle també hi hagueren molt bons autors que em plau citar per a fer un passeig complet.

Vullc comentar que 900 anys a. C., començà l'Edat Antiga en el naiximent de l'escritura, i a bon segur, passats molts pocs anys dins d'algú començà a créixer el germen de la poesia i l'escritura creativa, pero eixe algú, no podia ser un valencià puix Valentia es fundà el 138 a.C., per uns soldats romans, i de segur no tindrien la necessitat d'escriure poesia fins a haver passat algun sigle, de fet, fins al sigle X no comencem a tindre les primeres constàncies escrites de poesia en nom i llinages del seu autor, encara que sí posseïm poesies i texts anònims molt més antics.

Hem de saber que en uns atres llocs del món hi hagueren escritors, poetes i lletraferits molt abans que en Valéncia. Cite com a eixemple. Sigle I, Ovidi, poeta romà, Sigle II, Apuleyo, escritor bereber. Sigle III, Hipòlit de Roma, escritor romà. Sigle IV, Kumarajiva, escritor hindú. Sigle V, Hipàtia, filòsofa d'Aleixandria. Sigle VI, Taliesin, poeta galés. Sigle VII, Caedmon, poeta anglés. Sigle VIII, Du Fu, poeta chinenc. Sigle IX, Naum de Preslav, escritor búlgar. I encara que durant alguns d'estos sigles en les terres que després foren el Regne de Valéncia, ya haurien alguns poetes i escritors deixant la seua impronta en els primers i rudimentaris poemes i escrits, és a partir del sigle X des d'a on tenim una constància documentada dels nostres poetes i escritors junt a les seues obres.

Vullc fer notar que no he ficat als autors en els sigles pel seu natalici, sino per quan floriren en la lliteratura, encara que en molts autors coincidixen les dos coses en el mateix sigle. Per últim comentar que de cada autor a soles ficaré el seu orige i una obra a soles, que intentaré que sempre siga la més important d'eixe autor, i en molt contades ocasions, alguna senya extra. També vullc senyalar que dins de la poètica i els escrits valencians, podem trobar-los, segons les époques de l'història, escrits en àrap, en llemosí, en romaç valencià, en valencià i en espanyol.

En el sigle X la nostra benvolguda Pàtria Valenciana, estava en mans musulmanes i encara que l'història ha demostrat que l'àrap mai conseguí llevar el romanç com a llengua vehicular, sí que és veritat que els grans poetes i escritors d'eixa época eren poetes de parla àrap.

Ahmad Ben Mohamad Ben Abdelber, escritor valencià, obra; Història dels varons que floriren en Espanya en la Jurisprudència.

El sigle XI està marcat per la creació del Regne Taifa de Valéncia en 1010, sent els poetes i escritors àraps els que deixaven la seua impronta en la nostra lliteratura.

Filius Alcaini, escritor valencià, obra; Annales Hispaniae. Ali Ben Balban, escritor valencià, Obra; Codex Ortho do xorum Propositorum de traditionibus Divinis. Alí Ben Mohamad Abu Alhassan, orador i poeta valencià, obra, De Similitudinibus. Obra de la qual solien utilisar els seus versos els poetes espanyols.

En el sigle XII el Regne Taifa de Valéncia estava en ple apogeu i l'àrap era la llengua del regne i qui volia estar de bones en ell devia parlar àrap, encara que en les relacions personals es parlara romanç valencià, aixina la població valenciana d'eixe moment podríem dir que era bilingüe, pero també podríem dir que la llengua lliteratura principalment, era l'àrap.

Mohamad Ben Abi Baker Ben Ali Alschatebi, escritor xativí, obra; Auxilium pro rei veritate, escrita en 25 capítuls. Abu Mohamad Alcassem Ben Mohamad Aldaimurti, filòlec i escritor valencià, obra; De eloquentiae Arabicae regulis. Mohamad Ben Mohamad AbuAmer Vulgo Amoncarbal, escritor xativí i el primer que instituí una Acadèmia d'Història. Abu Abd Alláh Muhammad Ibn Abd-Allah Ibn al-Abbar al-Qudaí més conegut com Ibn Al-Abbar, poeta i historiador valencià, obra; Tuhfatal-Qádim.

En el sigle XIII, des de 1229 fins a 1269 Jaume I conquista els regnes taifes que conformarien després el Regne de Valéncia, sent en 1238 quan conquistà el regne taifa de Valéncia. I en el moment de redactar els furs, digué que es redactaren en la llengua que parlava el poble per a que foren entesos per ell. Aixina que casi en un tres i no res, els poetes i escritors de parla àrap, foren substituïts per escritors de parla valenciana, puix això era lo que parlaven voluntàriament les gents dels regnes que conquistà Jaume I, i la parla que seguiren parlant després.

Habulhagiag Joseph Ben Mohamad Ben Thalmus, poeta alzireny. Abrahim Ben Edris Ben Isac Ben Giame, poeta valencià. Mohamad Ben Edris Ben Alí Aba Abdalla, en el malnom de, Ebn Farag Alkohol, poeta alzireny. Les seues poesies es troben en la Biblioteca Aràbigo-Hispànica.

I junt als poetes i escritors Arabigo-Valencians, també nomenaré a, Albert d'Alavanya, doctor i Mestre en Lleis implicat en el Furs de Valéncia, del qual en l'impressió feta en 1482, es diu que fon testic. Pedro Garcia, poeta xativí, de qui en Francesc Pérez Bayér, digué, “Petrum Garciam de Xativa laudatum in Chrjsopraso Joannis Ekchii ínter Scriptores Ideológicos, apud Gesnerum”.

En el sigle XIV, els poetes i escritors en parla valenciana comencen a florir en gran esplendor, començant a final del sigle a deixar ya preparat el Sigle d'Or de les Lletres Valencianes.

Abi Abdalla Mohamad Ben Alabar, escritor valenià. obra; Supplementum. Llibre en el que Abraliam Ben Ali Ben Pharhum Aliamar, iniciarà la Biblioteca Universal o Doctorum Arabum Classes. Fra Bernat Olivér, escritor i sacerdot valencià, obra; Excercitatorium mentis ad Deum, ad Raimundum Gastonem Episcopum Velentinum. Jaume Conesa, Pronotatio Real valencià, obra; Guerres Troyanes per en Jac Conesa, conservat en la biblioteca de l'Excelentíssim Marqués de Dos Aigües. Jaume March, poeta valencià, yayo d'Ausias March, Obra; Llibre de concordançes, de rimes e concordans, appellat dictionari; e primerament tracte de les vocales, e apres de les mudes, seguent l'ordre del A B C.

Apleguem al sigle XV, el Sigle d'Or de les Lletres Valencianes, pero no fon un Sigle d'Or a soles per que tinguérem un bon cabaç de poetes i escritors, encara que també, sino per que foren els millors del món i les seues obres foren les més representatives en els seus camps i preses en conte com punt de referencia, les quals marcaren un abans i un després per a moltíssims autors posteriors.

Abulrabii Ben Abi Mohamad, poeta valencià, obra; Margaritarum series ac apparatus vestís elagantis et lancae. Abu Baker Ben Magau, poeta xativí, obra; Viatorts Commeatus. Encara que hi ha alguns autors que situen ad estos dos poetes àraps-valencians en unes atres époques. Pere March, pare d'Ausias March, poeta valencià, obra; Proverbis de gran moralitat. V. P. D. Bonifaci Ferrer, monge cartoixà valencià, obra; traducció de la Bíblia a la nostra llengua valenciana. Sant Vicent Ferrer, escritor i sant valencià, obra; Tractatus de vita espirituali. Fra Antoni Canals, escritor i sacerdot valencià, obra, Llibre de la confesió. Manuel Díez, mege i escritor, obra; Llibre de la menescalia. El més complet tractat sobre la medicina dels cavalls. Ausias March, poeta valencià. El poeta Francesc Franco en el seu llibre, Efemèrides contagioses, en la pàgina 11, diu de l'obra d'Ausias March, “deuria estar esculpida en lletres d'or”. Lluís Cornell, escritor valencià, obra: Les seues lletres de batalla á, Mossén Galceran de Besora, que es conserva en l'Escorial. Jaume Roig, poeta valencià, obra; L'espill. Jaume Gazull, escritor valencià, obra; Lo sompni de Joanjoan. Francesc Vicent, escitor sogorbí, obra; Llibre dels Jochs partits dels sachs. Joan Roiç de Corella, escritor valencià, obra; Tractat de la concepcio de la Sacratissima Verge Maria, Mare de Deu, senyora nostra. Joanot Martorell, el més insigne noveliste valencià, obra; Tirant Lo Blanch. Sor Isabel de Villena, religiosa i escritora valenciana, obra; La Vita Christi.

Les primeries del sigle XVI estigueren marcades per grans poetes i escritors, mes després, els lletraferits de la llengua valenciana començaren a entrar en una certa decadència, pero encara aixina sempre hem contat en grans poetes i escritors.

Joan Ortiz, escritor valencià, obra; Carta de navegar. Obra d'extrema exactitut. Martin Monleon, poeta valencià, obra; De mundissimo, ac periode Sacro itemeratae virginis conceptu. Bernat Fenollar, escritor valencià que participà en el llibre; Obres e trobes, les quals tracten de lahors de la sacratissima Verge Maria, primer llibre imprés en valencià. Joan Lluís Vives i Marc, humaniste i escritor valencià i un dels hòmens més sabis d'Europa; obra; De pacificatione. Martí de Viciana, historiador borrianenc, obra; traducció del llibre, Econòmica d'Aristoteles. Sant Lluís Beltran i Exarch, sant i escritor valencià, obra; Conceptione Batissimae Virginis. Gaspar Gil Polo, escritor valencià, obra; Diana Enamorada. Joan de Timoneda, escritor i dramaturc valencià, obra; Temari Sacramental.

En el sigle XVII la llengua valenciana es troba en una gran decadència en una gran manca d'autors lliteraris, pero sempre mos trobem en poetes i escritors que destaquen puix la llengua valenciana, sempre ha segut una llengua de grans lletraferits.

Onofre Bartolomé Ginart, escritor vaelncià, obra; Reportori General y breu sumari dels Furs de Valéncia. Miguel Ribellas, poeta festiu de Villanova. Miguel Antolín, poeta festiu bocairentí. Gaspar Aguilar, poeta i dramaturc valencià, obra; Rimes humanes i divines. Guillem de Castro i Belvis, poeta valencià, obra; Las mocedades del Cid. Sant Pere Pasqual, catedràtic de l'Universitat de Valéncia.

El sigle XVIII en la llengua valenciana, està marcat pel pas de la decadència de la llengua a una incipient politisació de la mateixa, en la consegüent manca de poetes i escritors.

Joan Batiste Ferrer, escritor i sacerdot valencià, examinador de l'Universitat de Valéncia. Maria Egual, poetesa castellonenca, obra; Els prodigis de Tesalia. Fra Vicent Benavent, escritor i sacerdot beniganenc, obra; Breu instrucció per a l'Oratòria mental. Gregori Mayans i Siscar, escritor oliver, és el major representat de l'Ilustració valenciana.

En el sigle XIX, la llengua valenciana comença a estar prou politisada per quines volen furtar-nos la nostra grandea i riquea, aixina uns comencen a escriure en espanyol i uns atres es refugien en entitats valencianistes per a seguir escrivint en la benvolguda i suau llengua valenciana.

Josep Bernat i Baldovi, poeta festiu suecà, obra, El Virgo de Visanteta. Teodor Llorente i Olivares, filòsof i poeta valencià màxim exponent de la renaixença valenciana. Feliu Pizcueta i Gallel, escritor valencià, obra; L'ermita de Sant mateu. Vicent Blasco Ibányez, escritor valencià i u dels màxims exponents de la lliteratura valenciana en espanyol, obra; La barraca. R.P. Lluís Fullana i Mira, filòlec valencià, obra; la millor gramàtica valenciana de tots els temps. Josep August Trinitat Martínez Ruiz, “Azorin”, escritor i ensagiste alacantí, obra; Donya Inés. Nicolau Primitiu Gómez Serrano, escritor valencià, obra; La llengua valenciana en l'escola. Gabriel Miro, escritor alacantí, obra; Els amants i la mort. Carmel Navarro i Llombart, més conegut com Constantí Llombart, escritor valencià, obra; Els fils de la morta viva.

El sigle XX està marcat pels poetes, escritors i lletraferits que tenim molt clar en quina llengua escrivim i en quina llengua parlem, deixant a banda lo que mos volen impondre des de les institucions públiques, tornant a reviscolar a la dolça llengua valenciana en tot el seu esplendor, l'esplendor del Sigle d'Or de les Lletres Valencianes. D'este sigle, exceptuant a l'autor de l'artícul, a soles citaré als poetes i escritors morts, per a que ningú puga sentir-se fora de la llista.

Josep María Guinot i Galan, erudit, escritor i llingüiste castellonenc, obra; La llengua valenciana hui. Vicent Giner Boira, escritor valencià i assessor lletrat del Tribunal de les Aigües, obra; El tribunal de les Aigües de la Vega de Valéncia. Miquel Adlert i Noguerol, escritor i advocat valencià, obra; En defensa de la llengua valenciana. Emili Miedes Bisbal, escritor i filòlec valencià, obra; La catalanitat de les normes de Castelló. Pere Delmonte i Hurtado, poeta festiu. Josep Melià i Castelló, poeta festiu i dramaturc valencià, obra; Trossos de res. Joan Gil i Barberà, mege i escritor, obra; Costums i tradicions valencianes. Frederic Feases i Carrion, filòlec i escritor, obra; En un temps lluntà i un país desconegut. Joan Benet Rodríguez i Manzanares, poeta, escritor i embaixador de les lletres valencianes en Veneçuela, obra; Història de la llengua valenciana (Des de fa 1.000.000 d'anys).

 
 
 
Fuente:
Revista Renou número 78 de marzo de 2014 - páginas 47 a 50
 
 
 
 
     
   
 
    Amigos conectados     Arriba