En momets en els que una llengua està un tant en recessió i amenaçada per molts motius i fronts, entre els que es troben el polític i el propi intelectual, (en l'iglésia hem topat Sancho), una manera de protegir-la, es deprenentla i favorir el seu us com a llengua vehicular dins d'un poble.
Està molt dit i s'ha dit en moltes ocasions, si el valencià quedarà com a una llengua poc més que folclòrica i per a suposts com el culinari o les vestimentes tradicionals regionals, pero no és manco cert que hi ha persones que diuen això, pero en castellà, quan la veritat és que per a poder defendre verdaderament una llengua, s'ha de parlar en ella, i defendre-la en 'pals i espases' pero en la llengua en que es desija defendre.
Una manera molt bona, casi la millor, de defendre qualsevol llengua, és fer d'ella la llengua d'un poble, és fer d'ella la llengua en que sense cap problema de res, un poble puga entendre's, pero per ad això, s'ha de saber parlar en eixa llengua, és per això que l'aprenentage de la llengua valenciana ha de ser imprescindible, pero no ha de quedar-se en una assignatura, sino que després hem de parlar lo deprés en lo carrer, en les botigues, en les plages, en estiu, en hivern i en qualsevol supost, i evidentment, hem d'intentar superar la gran barrera del castellà.
Yo que soc castellaparlant de breçol i valenciaparlant de cor i convenciment, he estat en situacions en les que si hi ha quatre persones parlant, tres parlen en valencià i una en castellà, tots acaben parlant en castellà.
En tots els meus respectes a la meua llengua materna, en eixa situació, com en moltes atres, es deuria de parlar en valencià.
A soles tenint parlants no es mor una llengua.
¡Parlem en valencià! |
