En 1979, la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, acabà de codificar la normativa del que estaria cridat a ser el valencià modern i que seria el que tots els valencians de pro i de be acolliríem com el nostre valencià.
Quan esta codificació acabà, el valencià modern utilisava un model d'accentuació gràfica per a ajuda a la llectura que encara estaba present quan el 7 de març de 1981 es firmaren en el Real Monasteri de Santa Maria d'El Puig i es recolzaren per un bon número d'institucions i d'intelectuals. Un any més tart, en 1982, darrere s’una reunió que tingué lloc en la Conselleria de Cultura, es decidí llevar els accents, la normativa del valencià modern pergué l’accentació gàfica, deixant a soles uns quants que servien per a diferenciar paraules homógrafes. I en este model accentuació pràcticament sense ells, fon com passaren a l'història i com foren reconegudes per tots els valencians com el seu valencià de voler, com, El Valencià. Tots escrivíem en valencià, sense més. Pero en 2003, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, decidix tornar a incloure els accents a les conegues com a, Normes d'El Puig, per haver-se firmat, com he dit adés, en eixe monasteri, pero no utilisà l'antic model d'accentuació, sino que desenrolla un Nou Model d'Accentuació, que és com se li coneix ad este sistema d'accentuació. Açò conduí a la separació dels usuaris de la llengua valenciana en dos branques molt ben definides, els que estaven d'acort en els accents i els que no estaven d'arcot en els accents. Ara mateixa en este artícul, no vaig a entrar en el tema de que si fon correcta o no eixa decisió, o si els usuaris devien haver pres com a bona sense més, puix en els huit anys que portem en el nou model d'accentuació, s'ha escrit d'este tema rius i rius de tinta i no vaig a tornar a entrar en ell.
Lo que sí que vullc dir és que fa un temps hi hagué un intent d'acostar postures entre els que estan a favor i en contra dels accents, pero eixes 'negociacions' no arribaren a bon port, i que a hores d'ara estem igual que en l'any 2003 i ancorats en ell en respecte ad este tema, separats i enfrontats, i és per això que volia expondre un parell de coses.
La primera d'elles és que yo com escritor em trobe en una dificultat molt gran i greu, puix si vullc publicar un llibre en valencià, he de decidir si ho vaig a accentuar o no, i trie la manera d'escritura que trie, ya sé que estic deixant a banda a un bon grapat de persones que igual no compren en llibre per no estar escrit com ells escriuen i pensen que és lo correcte, i això vol dir que les vendes van a ser la mitat, i segurament haurà alguna mala crítica cap a la meua persona, pel sector que no estiga d'acort en la manera que he triat per a escriure el treball.
I la segona és que a banda d'eixes dos postures molt ben definides, entre la gent que escriu en valencià, i sobre tot això es pot vore en els fòrums d'Internet i que està a l'abast de tots poder comprovar-ho, hi ha una tendència prou generalisada a utilisar els accents al seu albir, esta paraula me pareix més correcta en accent, (a vegades influït pel castellà), puix s'ho fique, pero en esta atra paraula no li pose accent per que escric en les Normes d'El Puig, sent est extrem un mareig i una manera de desprestigiar i menysprear nosatres mateixos la nostra benvolguda llengua valenciana, puix de cara a nosatres mateixos i a tot lo món estem donant una image de desgavell tan gran i fonda que ya estem ballant fa anys sobre la ralla del ridícul, si no és que ya la hem sobrepassat.
Com podreu comprovar, este artícul està accentuat per que enguany m'han donat el títul de Professor de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat, i erros a banda, sé accentuar molt be, sobre tot tenint en conte que no accentuar a soles es llevar els accents i tindre en conte algunes paraules que canvien com, juí, per juï, o algunes formes verbal com, canviarem, per, canviarém, unes poques paraules i regles que són molt senzilles de recordar i ficar en pràctica. Aixina que practique l'accentuació en els escrits, i a hores d'ara puc dir que sé escriure de manera accentuada i sense accentuar.
Pero lo dit en el paràgraf anterior no és lo convenient, ni per a mi, ni per a la llengua valenciana, ni per als usuaris de la llengua valenciana, puix lo més correcte no és que tots els usuaris sàpien les dos normes, sino que lo més correcte seria que tots els usuaris de la dolça llengua valenciana, escriguérem en una mateixa normativa, que de nou estiguera acceptada per tots, com en son dia ho feren les Normes d'El Puig que es firmaren en 1981.
La llengua valenciana i nosatres mateixos nos devem un respecte i deuríem d'una vegada per totes tornar a acostar postures i no detindre-mos fins a que eixe extrem arribara a bon port, puix este punt és imprescindible per a la llengua valenciana, ademés de ser un bon pot d'eixida per a poder escriure tots com caldria, i poder publicar un llibre sense temor a que te diguen o no te diguen si està escrit correctament o no, podríem escriure Ueps, panflets, succeïts o qualsevol cosa en el valencià acceptat per tots i que prendríem com a nostre en tots els seus aspectes, puix a hores d'ara, més o manco, tots mos tolerem, accentuadors, no accentuadors i ficadors d'accents al seu albir, pero al remat cadascú està en la seua banda i pensant que l'atre s'equivoca.
I no he volgut clavar-me en cap connotació política per a intentar que la llengua valenciana, la bona, puga despenjar-se d'ella.
És per això que des d'este artícul, que sé que va a ser llegit per persones de totes les sensibilitats i postures, torne a fer una crida per enèsima vegada, per a que les persones que calga que se junten i arriben a fer per a que eixe acostament de postures siga al remat una realitat i tots els usuaris de la llengua valenciana pugam dir, escric en valencià, sense més coses que afegir després, a soles, escric en valencià, sense més. |
