Inicio Juan Benito
 
 


Artículos



ARTÍCULO 084

L'ARCHIU

L'Archiu

Volver a L'Archiu

Volver a Artículos

 
 

EL FACTOR HUMÀ

Escrito en valenciano

 
 

Sempre s'ha dit que una llengua sense lliteratura, no és una llengua com cal, puix per a poder escampar per tot arreu eixa llengua, s'ha de plasmar en l'escritura per a que les generacions venidores puguen llegir en la llengua autòctona d'un poble, una regió, d'un regne, d'un territori...

I en eixa afirmació estic totalment d'acort, puix la paraula escrita, ya siga en paper o sobre tot en soport informàtic, sempre arriba més llunt de lo que por arribar una conversació cara a cara en una atra persona, pero no és manco cert eixe refrà que diu que “A grans mal, gran remeis”, ¡Quina veritat!

En aplegar ad este punt, vullc fer una reflexió sobre un llibre prou antic, publicat en 1953 per Ray Bradbury el qual anys més tart, en 1966 seria dut al cine de la mà de François Truffaut, estic referint-me a “Farenheit 451”, (este títul fa referència a la temperatura en graus farenheit en que comença a ardir el paper dels llibres, la qual seria uns 233º centígrats dels que utilisem normalment en Valéncia.)

L'argument de la novela se'n ix un poquet del tema central d'este artícul, o igual no, puix tracta d'una utòpica societat a on els seus governants dictaminaren que els llibres són perniciosos per ad una correcta harmonia en societat, ya que estos t'ensenyarien i avearien a pensar al teu albir, i això no els interessava als governants, aixina que el cos de bombers en un atre temps destinat a apagar els incendis, eren ara els encarregats de cremar els llibres i tota paraula escrita en favor a soles de les imàgens de televisió totalment manipulades i controlades pels dirigents d'eixa utòpica societat, (o igual no tan utòpica), pero com passa sempre que una cosa s'impon per nassos des de l'autoritat i el poder que dòna la política i els diners, es formà un grup de resistència, el qual estava encarregat de llegir un llibre per sancer i deprendre-s'ho de memòria, paraula per paraula per a que les grans obres del saber humà no es pergueren encara que els llibres físics foren cremats. Cada persona de la resistència i n'eren moltes, era un llibre vivent que s'ho transmetien d'uns ad atres oralment.

Una volta feta esta reflexió sobre esta magnífica obra, no puc deixar de fer algunes consideracions en respecte a la nostra Pàtria i a les similituts que esta obra, a pesar dels seus vora cinquanta anys, oferix en respecte al moment soci-cultural valencià.

Com tots hem pogut comprovar, des del govern central i autonòmic no estan cremant els llibres, ¡No!, pero entre uns i atres sí que estan ofegant a totes les entitats i institucions que pogueren publicar llibres en valencià per a que no ho puguen fer, llevant-los subvencions, retallant les mateixes, complicant la burocràcia en els tràmits o mil coses més...

Pero la veritat és que encara no siga físicament, els nostres polítics d'un color i d'un atre, sí que estan cremant-nos la possibilitat de poder llegir en valencià, (i dic en valencià), tot lo que podríem, i els llibres que no 'cremen' en eixa pira de fanatisme autoritari, estan convenientment mutilats, retallats i deformats en els seus moments més àlgits quan els propis autors del seu puny i lletra fan menció a la dolça llengua valenciana o quan asseveren d'una manera autoritària que estan escrivint en llengua valenciana, fent entendre a tots, explícita o implícitament que no escrivien en valencià, en favor d'una atra llengua aliena a la nostra Pàtria.

Pero algú em podria dir que els governants actuals, no estan dient al poble valencià, que els llibres en general o més concretament els llibres escrits en valencià o per persones valencianistes siguen perniciosos aixina en eixes paraules, casi podria dir que tindrien raó en dir això, pero no és manco cert que des de totes les institucions públiques i algunes privades, nos estan bombardejant a tots i a tots els nivells en els escritors de fòra de les nostres fronteres, centrant-se sobre tot en els naixcuts entre el riu Sénia i la frontera de França, fent-los d'obligada llectura, reconeiximent i adoració, deixant a banda als escritors valencians.

A ningú a hores d'ara se li escapa que institucions tan importants i poderoses com ho és l'Universitat de Valéncia, a soles està fomentant la cultura nortenya de més allà del Sénia, sense nomenar per a res als escritors, pintors... i tots els grans artistes valencians i valencianes, i la veritat és que no sabria dir que és pijor, que parlen malament de tu, o que et deixen el el caixó de l'oblit, puix d'esta manera és com si mai no hagueres existit, com si la trayectòria dels nostres grans i insignes artistes, autèntics números un, no hagueren existit mai, recordant a soles els que els interessa per a apoderar-se d'ells i de la seua obra com a pròpia.

A hores d'ara, en fa inclús rialla vore com una simple comunitat espanyola està gastant-se millons i millons d'euros en el seu deliri de grandea i en construir eixe estat que tant ansien sense haver obtés cap cosa de profit, o molt poqueta cosa, ya en més de trenta anys que porten de mentires i enganyifes, puix com també ocorre en el llibre citat, Farenheit 451, disponem de autèntics Grups de Resistència, que mai no descansaran en la faena de defendre tot lo valencià i si aplega el moment nos deprendrem cadascú un llibre sancer, o be nos deprendrem la llista i biografia dels valents i lleals a la causa valenciana, i com ocorre en el citat llibre, cadascú serem un pou d'informació vivent per a poder transmetre-s'ho als més jóvens i a totes les generacions que han de vindre, ademés de contar en un aliat que coneixem i sabem manejar be en la nostra causa, Internet... i açò és una cosa que quan, Pujol, Zaplana, Ciscar, Camps, i una llarga llista de persones que han caigut en la més trista de les ignorances, l'ignorança de fer cas omís a la veritat, (els sabran per qué, i segur que casi tots també sabem per qué), no tingueren present, que encara que el poble valencià té fama de 'meninfot', tot ell no nos corresponem en eixe adjectiu i mentres un valencià, un valencianiste tinga els ulls oberts, l'esperit del valencianisme onejarà damunt totes les consciències, li pese a qui li pese, fent del valencianisme la senyera per la que tots els valencians lluitarem tots a una veu i fins a la darrera gota del nostre amor a la Pàtria Valenciana..

Eixe factor humà que els nostres enemics aprofitaren per a poder 'comprar voluntats', és el mateix que estan trobant-se en la resistència, yo confie en eixe factor humà dels hòmens i dònes que estem lluitant per la nostra benvolguda Valéncia, les nostres arraïls i la nostra llengua valenciana i en que tots els dies sumarem més persones a la nostra causa que sempre a portat per bandera a la veritat i que en les pròximes eleccions generals del anys 2012 deixarem molt clar i patent quí som, a ón estem i qué volem.

¡Per un govern per a Valéncia, fet per valencians! ¡Vixca Valéncia!

 
 
 
Fuente:
http://larchiu.llenguavalencianasi.com/articuls/Articulo_084.htm
 
 
 
 
     
   
 
    Amigos conectados     Arriba