Lo que vaig a contar ací, ha ocorregut en l'escola de les meues chiquetes.
Primer vullc dir que fa un temps parlí en la mestra de ¿Valencià? que tenen les meues chiquetes en l'escola, i ella em digué molt clarament que lo que estan obligant-li a impartir com valencià no és tal per que ella sempre ha parlat en sa casa valencià i açò no és lo que ella ha d'ensenyar als chiquets en classe, pero ella ha de treballar i guanyar diners, (la seua explicació).
Ara ve el cas, fa uns dies castigaren a les meues chiquetes i a unes quantes més, que saben parlar valencià i volen parlar valencià; la seua llengua materna, la llengua dels seus pares dels seus yayos, el valencià.
La mestra feu un dictat en el qual inclogué paraules com a, "aquest", "amb", "formalitzar", "novel.la" i unes atres paraules del vocabulari català. La meua chiqueta, i les seues companyones en lloc de posar lo que la mestra li estava dictant, ficaren, "este", "en", "formalisar", "novela", i totes les paraules valencianes tal i com és parlen i escriuen en lo carrer.
La mestra les digué que estaven mal escrites i les feu copiar cent vegades cadascuna de les paraules.
O siga que han castigat ad eixes chiquets per parlar el valencià del poble, i no estic dient ni estic entrant en si la A.V.L. ha dit o si no ha dit, o si és la llei de... o si no és la llei, o si per l'artícul 5... tot això no m'importa res, la A.V.L. mai ha representat els interessos dels valencians, i aixina el poble se l'ha demostrat sempre, realment no m'importa lo que puga dir la A.V.L., "l'idioma ho fa el poble, i no els polítics" i el poble no volem el català que nos estan imponent.
Quan els ¿Acadèmics? de la A.V.L. lligguen açò, que l'informen al I.E.C. i als partits polítics per a que prenguen cartes en l'assunt.
Pero realment lo que puguen dir unes persones corcades fins lo més fondo del seu cor pel cuc del poder, l'ambició, els diners, el pancatalanisme... és una cosa que no pot importar-me res. A soles comence a tindre por per la meua vida, pero algú ha de dir-ho i fer-ho.
Li he remés un escrit a la A.V.L. en el qual li comunique lo que ha passat, i d'eixa entitat espere una resposta, o millor dit, una entrevista.
També vullc dir que la via del diàlec, la via de la llegalitat està filtrada per la política i esta pel pancatalanisme, aixina que a soles nos queda poder fer-nos oir en lo carrer.
El valencià NO ha de morir afonat davall del jou catalaniste i pancatalaniste.
¡VIXCA EL VALENCIÀ! |
