Inicio Juan Benito
 
 


Artículos



ARTÍCULO 005

L'ARCHIU

L'Archiu

Volver a L'Archiu

Volver a Artículos

 
 

A LES ILLES BALEARS LI SEGUIX DOLENT LA FERIDA DEL CATALÀ

Escrito en valenciano

 
 

Les Illes Balears ploren... ploren pero no la pèrdua, sino el furt i suplantació de la seua identitat, llengua, cultura, territori, ànima... per part dels catalans / catalanistes.

Internet està ple de documents tant de pàgines personals que reclamen el seu dret a parlar en la seua llengua Balear, com d'associacions dignes de tot crèdit i reconegut prestigi, en els que és demostra que Les Illes Balears MAI han pertanygut a Catalunya, ademés també està Internet ple de documents en els que d'una o d'una atra forma és demostra l'usurpació de Catalunya de tot lo Balear.

Com chicotets eixemples del paràgraf anterior, els catalans diuen que; Ramon Llul (Raimundo Lulio), que fon mallorquí, i escrigué en mallorquí, és català, la llengua parlada en les Illes Balears és el català, quan la llengua Balear, parlada en les Illes Balears, és més antiga que la catalana, etc.

Per a ilustrar en i de que forma la maquinaria catalanista està sometent a les Illes Balears, he rescatat d'Internet tres documents que m'han paregut molt significatius, els quals vaig a comentar.

El primer escrit esta firmat per, Jaume Martorell Mir, president del Centre Cultural Mallorquí, el qual esta datat en, Palma de Mallorca, el dia setze d'octubre de dos mil, i és redactà per a ser enviat a la Comissió Europea sobre les llengües minoritàries i regionals. El text original és troba en esta pàgina.

Este primer text és sumament interessant, puix So Jaume Martorell diu coses tan dignes de tindre en consideració com esta. Nomena a Quinto Cecili Metelo, personage no molt conegut pero que, fon un general romà que en 123 a.C. conquistà Mallorca i Menorca, fundant en tres mil colons les ciutats de Palma i Pollentia. Pero yo vullc ampliar el tema dient que, anys mes tart, en el 707, és quan està datat el primer desembarc aràbic del que és te constància en Mallorca, per a arribar en el temps a incorporar-se de forma definitiva a la dinastia musulmana dels Omeyas, i aixina quedaren les Balears fins a l'arribada de Jaume I en 1229. Pero abans de Quinto Cecili Metelo, Les Illes Pitiuses (Eivissa i Formentera) foren colonisades pels cartaginesos l'any 654 a.C., passant a convertir-se, gràcies a la seua privilegiada ubicació estratègica, en el centre del comerç mediterràneu occidental. Després de les Guerres Púniques, les Pitiuses s'incorporaren a Roma, sent l'emperador Teodosi, ya en el sigle IV, qui les uniria a Mallorca i Menorca per a formar la província Baleàrica. És pot vore clarament el desvario català, puix fins que arribara Jaume I en alguns soldats catalans, ¿En les Illes Balears no parlaven?

Un poc més avall, referint-se a la progressiva sustitució del balear pel català, So Jaume Martorell aludix ad unes, "generosos aportaments dineraris per part de Catalunya". Lo que no diu So Jaume Martorell, és quí és el perceptor de tals aportaments dineraris, pero segur que entre ells hauran entitats i persones, segurament tan influents i poderosos, que quan algun dia tot torne a ficar-se en el seu lloc, és voran caure torres molt altes.

Després fa referència a que incloure el terme català en el seu Estatut d'Autonomia fon ràpit, sense referèndum popular i casi a amagatontes, com ocorreguera en Valéncia a no tardar molt si no fem alguna cosa. També fa alusió als països catalans. ¡Que trist!

El segon escrit ho fa la, Plataforma Cívica en Defensa de sa Llengo Balear. És el Manifest de Lluch - 1994, Per la Defensa de la Llengua Balear i per la Igualtat de drets Llingüístics en les Balears. El qual és troba en Internet en esta pagina.

Sobre este manifest no vaig a comentar res puix qualsevol comentari degradaria la purea i la grandiositat de la seua redacció i contingut, encara que és un tant extens, deuríeu llegir-lo integre i molt espau. A soles vullc expressar la meua adhesió i solidaritat en el poble Balear, puix és molt trist, com en este cas, vore que una Comunitat Autònoma, Catalunya en este cas, esta calcigant i martafallant ad una atra, (atres en este cas Balears i Valéncia), baix la mirada impune de tots. De veritat desig que en esta nova llegislatura és note una gran diferència per a millor, en respecte al passat.

El tercer escrit, és titula, "Injusta suplantació de nostra tradició toponímica balear per la llengua catalana", i bàicament parla dels noms que han canviat, dràsticament en molts casos, al catalanisar la seua llengua autòctona, convertint en simples caricatures, els noms de llocs religiosos, sants i imagens, tradicionalment, de cult popular. Açò nos du a que moltes persones, que sempre han venerat ad una image en un nom concret i conegut, lo que li fon transmés pels seus pares i ad estos els seus, ara és veen desamparats, puix no reconeguen ni les seues pròpies creences, i tot açò s'ho devem, com s'expressa molt be en estos tres texts ad eixos quatre que s'estan "engrossant" a costa de la llengua.

Este tercer text lo pots trobar en Internet en esta direcció.

Tot lo que fins ací haveu pogut llegir en estos tres texts em du a pensar que realment en l'actualitat no existix cap problema llingüístic. Cadascú sap perfectament que idioma és parla en la seua comunitat natal i també sap com és parla i quina normativa deu de seguir per a parlar-ho correctament. Normatives que són diferents per a cada llengua.

El problema és purament polític, una usurpació, suplantació, o com és vullga nomenar, de Catalunya per a les comunitats Balear i Valenciana en principi, puix com ya amenacen en els seus alucinògens països catalans, comunitats com la Murciana o l'Aragonesa poden ser els seus pròxims objectius. Quan una pedreta cau per la rosteria d'una montanya nevada s'ha de detindre de pressa, puix esta pot arribar ha fer-se tan gran que siga impossible detindre-la fins a que ella mateixa s'estrele contra la casa del forestal, havent arrasat quant haja pillat en el seu camí.

Des d'ací les meues més respectuoses salutacions a, sallengobalear.com, i a totes les persones i entitats que estan lluitant dia a dia incansablement per tornar a recuperar les arraïls de les Illes Balears, que és el millor i més apreciat tesor que és pot llegar als fills. Felicitacions per la llabor que esteu realisant.

 
 
 
Fuente:
http://larchiu.llenguavalencianasi.com/articuls/Articulo_005.htm
 
 
 
 
     
   
 
    Amigos conectados     Arriba