Inicio Juan Benito
 
 


Artículos



ARTÍCULO 120

CARDONA i VIVES

Cardona i Vives

Volver a Cardona i Vives

Volver a Artículos

 
 

LAPORTA, AGARRA LA PORTA (I VES-TE'N A...)

Escrito en valenciano

 
 

El passat dia 23 de giner de 2011, Joan Laporta, tingué la desvergonya de vindre a Valéncia, acompanyat clar de la seua mà dreta, per no dir una atra cosa mes grossa, Josep Guía, en el lema junt al nom del seu partit que dia, “Sí. Solidaritat Catalana per la independencia Al Païs Valencià”.

Pero este pintoresc personage, lo que venia era a fer apologia dels països catalans i a proclamar el nostre Regne de Valéncia, pàtria de prohoms i persones senyeres en tot lo món sancer, com una 'província' més dins de l'estat català.

¡Fotre em donen ariçonades a soles en pensar-ho!

Pero lo que este mentirós compulsiu no s'esperava fon trobar-se en lo que es trobà. Segur que esperaria que el Grup d'Acció Valencianista i uns atres grups com Espanya 2000, estigueren rebent-lo com es mereix, és a dir, a veu en crit dient-li que és un... Pero lo que no s'esperaria és que un grup de persones encapçalats per l'incombustible Juan Garcia Sentandreu, es colaren dins del mateix acte i ho rebentaren.

Laporta no parava de riure's com si en això li anara la vida o volent donar l'image que digué en un mig de comunicació, “És un incident sense cap importància.”

Pero ara vullc fer notar unes cosetes que pense que són d'interés.

Els mijos de comunicació, que hi havien a montó, majoritàriament han coincidit en calificar als que estàvem manifestant-mos en contra d'eixe acte, com 'Ultra dreta' o 'radicals'. Pero en realitat, érem un gran colectiu format per persones de molts diverses simpaties polítiques, pero units per un impressionant sentiment valencià, valencianiste i el d'amor a la nostra terra, que cada vegada veem mes perillosament atacada pel catalanisme sense que els nostres polítics, exceptuant els que estigueren presents en la manifestació, estiguen fent molt al respecte.

El futur de Valéncia és un tema que mos interessa a tots els valencians, pero més encara a les entitats valencianistes del nostre Regne, pero tots poguérem comprovar que faltaren moltes d'eixes entitats, i no haguera estat de més estar totes fent força.

I per últim,exceptuant a Coalició Valenciana, no hi havia cap atre partit o representant polític valencià per a demanar la supressió d'eixos actes d'apologia illegal, al contrari els policies, seguint órdens evidentment, estaven vigilant a les persones que en trellat demanaven que ningú, siga qui siga, faça catalanisme en Valéncia, com si fórem mosatros els criminals.

Hui més que mai en sent molt orgullós de ser valencià, de viure en Valéncia i com diu un eslògan valencianiste, “I qui vullga català, que se'n vaja a fer la mà”.

 
 
 

Fuente:
Cardona y Vives

 
 
 
 
     
   
 
    Amigos conectados     Arriba