Benvolguts Reixos, com enguany he segut un bon chic de vora cinquanta anys, em vaig a atrevir a escriure-vos esta carta, com faig tots els anys, pero en ella enguany no vos vaig a demanar cap cosa per a mi, sino que a soles vos vaig a demanar cosetes per als demés, puix s'ha de ser solidari i demanar també coses per a tots i sobre tot, per a que tots pugam viure més i millor... i si no més, al manco, sí millor.
Segur que aplegats ad este punt, estareu imaginant que vos vaig a demanar la pau mundial, un remei segur i eficaç per ad esta o aquella malaltia, o que desaparega la fam de la faç de la terra, pero no va a ser aixina, puix sempre hi hauran guerres, malalties i pobrea. Lo que vos vaig a demanar és una coseta més senzilla, ràpida i fàcil poder complir puix no són miracles i sí que estarien al vostre abast, ¡aixina que no teniu escapatòria per a no complir-ho!
Enguany benvolguts Reixos vos demane lo següent, encara que vos ho demane no per orde de preferència, sino a soles ficant una cosa darrere de l'atra, puix totes són igual d'importants. Puix com vos dia, enguany comence per demanar-vos que a totes les persones que estan demanant que la bella terra del Regne de Valéncia siga part d'uns països imaginaris, inexistents i inconstitucionals, els envieu a viure a una illa aïllada i solitària de l'oceà Pacífic a on pogueren fer i desfer al seu albir, pero segur que encara aixina demanarien anexionar-se l'illa del costat, aludint a algun tema històric tret de la mànega com solen fer.
També vos demane que ad eixes persones que no paren de dir una vegada i una atra que la dolça llengua valenciana és la mateixa que la parla que ells utilisen, els faces sentir lo mateix en les seues carns i que la Langue d'Oc, per eixemple, comence a dir que la parla dels catalans és occità, no, millor, l'occità del nort, no, millor... una variant de l'occità, no encara millor... la pijor varietat dialectal de l'occità que mai no s'ha pogut desgranar de la llengua mare i que deuria desaparéixer per a un empudegar la llengua occitana.
Si no fora massa demanar, també vos demanaria que a tots els polítics de tots els colors, ideologies i comunitats que per tant de temps han estat i seguixen estant fent la punyeta a la nostra bella Valéncia en tots els sentits imaginables, els regales una demència senil prematura, per a que no puguen seguir fent el pallasso i s'allunten de les tribunes d'oradors, deixant pas a una nova generació de polítics que puguen tornar a dur a Valéncia al lloc que li correspon.
Per als ben pagats de la AVL, ACPV i unes atres associacions, entitats i grupets similars, si em permeteu demanar més coses, vos agrairia que els tancareu la seua paradeta i que els benpagats estigueren condenats a escriure 1.000.000 de vegades al mes, en bon valencià, en el valencià que cal, el que ells estan ofegant, “No tornaré a voler afonar a la dolça llengua valenciana, abans em talle la llengua i les mans.”
I per últim, vos demanaria dos cosetes més per als valencians. Primer unes ulleres en les que poguérem vore d'una vegada per totes el fem que tenim al nostre voltant i començar a defendre tot lo nostre a capa i espasa per damunt de tot. I la segona, un bon par de collons o d'ovaris per a tots els valencians i valencianes per a poder fer lo primer.
Be volguts Reixos, encara que em queden moltíssimes coses més que demanar-vos, si per a l'any pròxim, el 2.011, en concedireu estes cosetes, ya estaria prou be, i per al 2.012... més.
No vos oblideu que en el meu balcó com sempre, teniu preparades unes galletes, un gotet d'aigua... i una botelleta de cava de Requena per a brindar. I si vos quedeu en fam, un bon vi d'Utiel en uns embotits de Requena i en acabar, uns torrons de Xixona. ¡Ya se me està fent la boca aigua a soles en pensar-ho!
Sense més, vos espere en impaciència, el vostre amigot Joan Benet que desijaria fruir l'any pròxim de tot lo demanat.
Valéncia, decembre de 2010 |
